No et tallis, participa i acompanya’ns!

A ICV estem immersos en el procés de preparació de la 10a Assemblea Nacional que tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 a Barcelona. No es tracta d’una assemblea qualsevol, preparada per afrontar un procés electoral o alguna qüestió política sobrevinguda, sinó que es tracta d’un procés fet amb consciència per preparar-nos pels nombrosos reptes que tenim al davant: ser més útils a la ciutadania, plantejar l'alternativa política a les majories hegemòniques i obrir la nostra organització a persones i organitzacions amb les que sumem i compartim idees i valors.

Presentació procés local X Assemblea Nacional ICV

És en aquest context, doncs, que ens proposem un seguit d’espais de reflexió de baix a dalt, amb participació per decidir els instruments dels que ens hem de dotar per fer la nostra organització més útil a la gent i més forta per poder incidir en l'acció política que ens cal per superar una crisi de dimensions desconegudes sobre temes socials, econòmics, democràtics i ecològics.

Els tres grans blocs a partir dels quals  volem reformar les bases del nostra partit i crear una alternativa real són: una responsabilitat compartida i ecològica, el dret a decidir i el procés cap a una nova política basada en la regeneració econòmica. A Sant Cugat, per tal de debatre i proposar noves solucions de cara a construir una alternativa de govern més forta i per tal de facilitar el procés de proposta d’esmenes a la ponència de l’Assemblea es realitzaran 3 jornades de treball: el 7 de març es farà un debat; el 21 de març es presentaran les esmenes i el 4 d’abril es votaran.

El nostre principal objectiu és obrir ICV, fer-la més àgil, transparent útil i innovadora. Reinventar la política i els instruments per fer política. Volem canviar la cultura política, que molts ciutadans i ciutadanes que se senten avui simples espectadors esdevinguin creadors de presents i futurs col·lectius, protagonistes en la construcció de somnis i esperances. És per això que, des d’aquí, vull animar a tothom que en tingui ganes de participar-hi activament.

El paper d’ICV no vol ser el del lideratge de les alternatives, sinó que volem cooperar, col·laborant a trobar objectius comuns, agregar lluites i alternatives. Sumar-se i sumar d’altres a una nova aliança social i ciutadana per canviar-ho tot.

Un altre aspecte important que debatrà l’Assemblea Nacional és la inclusió dels drets de les dones i l’equitat de gènere en l’agenda política i, per això, ens proposem una copresidència compartida amb almenys una dona. És una aposta per avançar en un nou model de governança, basat en el lideratge compartit, la innovació i la radicalitat democràtica i com a compromís amb la tradició d’ICV d’estar amatents als reptes que planteja la societat, especialment des de la perspectiva de la feminització.

Enmig de la tempesta garantim el mínim vital?

Immersos com estem en el debat sobre el dret a decidir, el dèficit fiscal, el deute públic, la corrupció política,... hi ha qüestions que passen absolutament desapercebudes a no ser que acabin malament o, fins i tot, molt malament. És el cas, per exemple, de la repercussió política que ha provocat la mediatització dels suïcidis causats per casos de desnonaments. Una repercussió que ha esquitxat algunes forces polítiques que fins el moment havien estat absolutament insensibles a la qüestió I una repercussió que, malgrat tot, no ha tingut els efectes desitjats.

Parlament de Catalunya, wikipedia

En aquest marc de crisi i drama per tantes persones, el nostre Grup Parlamentari planteja que el Parlament de Catalunya aprovi i que, per tant, el Govern executi una Llei de Garantia del Mínim Vital. Aquesta Llei proposa que a cap persona al nostre país li manquin quatre drets bàsics per una vida digna: l'alimentació; el dret a uns serveis bàsics com la llum i l’aigua; el dret a l'accés a l'habitatge i uns ingressos mínims. Sembla raonable? Sembla fora de lloc que es presenti a Catalunya? Doncs no sembla que a les entitats del Tercer Sector Social al nostre país els sembli sobrera aquesta proposta. Ans al contrari. Els sembla molt pertinent i necessària; imprescindible diria. És una llei dirigida a aquelles persones sense ingressos estables que es trobin en situació de risc de pobresa o exclusió social.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya – encara que alguns no ho vulguin recordar tenim un Estatut i s'hauria d'aplicar mentrestant – establia la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania. Aquest seria el primer punt dels quatre que demanem, una prestació de caràcter universal per qui acredités ingressos inferiors als 569€ al mes (Índex Suficiència Garantida actual) en un període superior als quatre mesos anteriors i amb el compromís de no rebutjar cap oferta laboral adequada al perfil. Cap persona hauria d'ingressar, doncs, menys d'aquesta quantitat i s'hauria de multiplicar pels membres de la família de forma esglaonada.

Aquesta llei també inclouria el dret a l'alimentació amb un pla de xoc temporal per garantir-lo mitjançant el reforç de les partides destinades a menjador social i a beques menjador, i aprovant un reglament per a les cadenes de distribució d'aliments que estableixi incrementar les donacions, l'aprofitament d'aliments no comercialitzables i establint un règim sancionador sota la màxima que "el menjar no es llença".

Pel que fa als subministraments bàsics, la Llei establiria un preu social en els subministraments mínims d'aigua, i energia per la llum, la calefacció i per cuinar i prohibeix a les empreses subministradores de tallar la llum, l'aigua o el gas si s'acredita insuficiència d'ingressos. Pel que fa a l'habitatge, la Llei demana que es constitueixi el fons català d'habitatges per emergències socials que hauria d'estar nodrit per immobles procedents del SAREB, les entitats participades pel FROB, les administracions públiques o del lloguer forçós dels habitatges desocupats tal com estableix l'article 42 de la Llei de l'Habitatge de Catalunya.

D'aquesta manera, aquests habitatges es destinaran a lloguer per un període mínim de 5 anys i per import inferior al 30% del ingressos de l'arrendatari. Seran gestionats per mitjà dels corresponents convenis amb els Ajuntaments i amb les OLH. A més, la Llei també determina que es suspenguin els desnonaments d'habitatges de titularitat o gestió pública quan el deutor es trobi en situació d'insolvència sobrevinguda.

Hauríem de tenir la capacitat política de comprometre el país en resoldre aquesta situació i respondre com a mínim a aquestes qüestions mínimes. El 23% de persones pobres que hi ha Catalunya ho agrairan.

article publicat a cugat.cat dijous 31/01

Del pacte fiscal al pacte amb el fiscal

Ens diuen que la ciutadania està cada cop més lluny de la política, que en les enquestes la política i també la justícia són valorades cada cop amb una puntuació més baixa. És raonable que amb situacions com la que s'ha donat aquesta setmana la ciutadania s'exasperi i, personalment, penso que no n’hi ha per menys. Amb el “cas Pallerols”, com en altres casos, és evident que la justícia és injusta i classista, que hi ha una justícia per qui la pot pagar i una justícia per qui no.

Personatge Duran i Lleida programa Polònia TV3

Però anem a la vessant política de l'assumpte que és la que m'interessa ressaltar perquè no sóc jurista. El cas Pallerols és un assumpte en el que responsables polítics d'Unió Democràtica de Catalunya – socis de Convergència – i alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol van robar diners de subvencions públiques adreçats a cursos de formació per persones a l'atur, que en alguns casos ni es van arribar a fer, per bastir locals del partit i per pagar nòmines del seu personal polític. L'acusació ho xifra en vuit-cents mil euros tot plegat, han reconegut i assumiran més de tres cents mil...Aquesta acusació no és meva. És una declaració entre d'altres de l'exsecretari d’organització d'Unió Democràtica i exregidor al nostre ajuntament (massa ecs), Vicenç Gavaldà, un dels més de deu imputats que finalment no aniran a presó perquè han arribat a un acord amb el fiscal per rebaixar les penes fins el punt de no haver de passar aquest tràngol.

Si tot això no fos prou greu queden alguns temes que m'agradaria destacar d'aquest afer i que no son  menors. En primer lloc, es tracta d'un procés judicial que s'ha allargat més de quinze anys i això ha estat així perquè la justícia al nostre país en alguns casos és molt lenta, massa lenta! Però també perquè entre els imputats hi havia dos “aforats”, en Daniel Sánchez Llibre i Enric Millo – en aquell moment delegat de Treball a Girona i militant d'Unió i ara portaveu del PP al Parlament -. Justament penso que aquesta condició no hauria de dificultar un procés judicial, tot el contrari!.

En segon lloc: la connivència entre Unió Democràtica i el Partit Popular. A la participació en l'afer del Sr. Millo, al menys com a testimoni se'l requeria, ens hem perdut la seva declaració. Sí sabem que malgrat la sentència ferma el Govern de Rajoy va indultar el març de l'any 2012 a Josep Ma. Servitje, exsecretari general del Departament de Treball i militant d'Unió, condemnat a presó per haver desviat més de quatre cents mil € al seu partit. També sabem que la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat han acceptat aquesta acord, aquest pacte. S'haurà de demanar perquè.

En tercer lloc: els diners que s'ha embutxacat Unió Democràtica i el tal Pallerols diuen que eren en total més de vuit milions d'euros. D'aquests uns vuit cents mil el partit demòcrata - cristià (?¿) i tots ells són diners de la ciutadania, molts dels i les catalanes. Per què el Govern, el Sr. Homs i el Sr. Gordó, accepten que els advocats/des acceptin aquest acord en nom de la Generalitat? Amb aquest comportament no s'hauria de castigar de forma exemplar aquesta organització política tancant-li l'aixeta de subvencions públiques?.

Per acabar: el Sr. Duran i Lleida va declarar l'any 2000 públicament que si es confirmava que Unió s'havia finançat de forma irregular ell dimitiria. En tot cas jo no se de què dimitirà i d'on i si ho farà. El que demano és que el President del meu país el cessi com a representant de Catalunya.

Article publicat a cugat.cat el passat dijous 10 de gener

Pacte per la llibertat?

Comença una nova investidura i amb aquesta en faran deu. Sembla que la incògnita s’ha aclarit. Si Artur Mas demanava una majoria aclaparadora, un govern fort per fer una transició nacional no ho ha aconseguit a les urnes però ho ha aconseguit amb un pacte legítim amb ERC però difícil d’entendre per com s’ha plantejat. Oriol Junqueras li dona a Mas allò que no li ha donat el poble de Catalunya, estabilitat per governar, i redueix el que havíem guanyat en aquestes eleccions, la pluralitat del Parlament.

Veiem-ho. S’ha començat malament en l’eix nacional. La concreció del full de ruta i el calendari del referèndum d’autodeterminació no hauria de ser moneda de canvi d’un pacte entre dues forces polítiques sinó fruit d’un pacte sense límits entre forces polítiques i socials del país.

Un govern fort què vol dir? Un govern fort pot ser un govern que compta amb un grup parlamentari darrere que te més de dues vegades els escons de la segona força. O és que els fa mandra treballar? Penso que tenim poca cultura parlamentària. Del que deia Oriol Junqueras en una cosa te raó: només podia ser President, aquesta vegada, un dels candidats, el de la força més votada. Qualsevol altra opció era com a mínim descabellada. Però “anar a missa i repicar campanes” com farà ERC en els propers anys no em sembla massa raonable. En un Parlament l’oposició no ha de dir que no a tot però ha de fer d’oposició. I que el cap de l’oposició sigui el màxim avalador de les polítiques del govern no és garantia saludable per la política catalana. 

Ara ens seguirà dient ERC que la culpa és de Madrid. En bona part ho és, sobretot del PP. També és culpa de la Sra. Merkel. Però també ho és de les polítiques que defensen el Sr. Mas i el Sr. Duran i que ara des de fora del govern hauran de defensar des dels seus escons els diputats i diputades d’ERC. Perquè rebaixant mil milions de retallades per la via dels ingressos (que ja veurem com es farà) no és suficient per aturar el drama diari al que estem abocats. Diuen que és per la llibertat, no se per quina llibertat. Potser per la llibertat d’un país, d’un país que quan es deslliuri de les cadenes trobarà que està despullat i s’haurà de tapar les vergonyes i no podrà caminar per no ensenyar-les.

article publicat dijous 20/12/2012 a cugat.cat

3.881 agraïments

Diumenge 25 de novembre, 3.881 veïnes i veïns de la nostra ciutat van decidir que les propostes d'ICV-EUiA eren les que millor representaven les seves idees i les que podien defensar amb més garanties els seus interessos al Parlament que s'ha de constituir en les properes setmanes. Volem agrair a totes aquestes persones la confiança que han dipositat en el nostre projecte polític; un projecte obert més que mai a la participació i implicació de les persones que s’hi sentin properes.

Al centre de Sant Cugat més de 2.500 persones van escollir la nostra coalició, com a Valldoreix ho van fer 350 i a Mira-sol més de 500 concedint-nos l'honor de ser la quarta força en número de vots a la nostra ciutat. A La Floresta, amb 317 suports, i a Les Planes, amb 72, hem aconseguit també superar resultats anteriors i situar-nos com a tercera força, la qual cosa no és casual.

el 25N seguint l'escrutini al nou local d'ICV Sant Cugat

També volem felicitar a les més de 56 mil persones que diumenge vam decidir que aquestes eleccions també eren importants. Tal i com havíem defensat durant la campanya ens hi jugàvem molt i totes i cada una de nosaltres tenia el poder a les mans i l'havíem d'exercir. I així ho vam fer. Sentim orgull de ser part d'una col·lectivitat que es caracteritza per tenir entre les seves senyes d'identitat la participació en els processos electorals. Que participin gairebé 8 de cada 10 persones a la nostra ciutat sí que ens ha de fer sentir cofois, malgrat que encara puguem anar a més. El nou Parlament estarà més legitimat que mai en la seva composició, serà el reflex de la Catalunya real, malgrat la llei electoral no tradueixi proporcionalment la força del vots de cadascuna de les candidatures i dels territoris en la seva representació en escons.

El passat 11 de setembre era gairebé impossible baixar i pujar des de la nostra ciutat a Barcelona per participar a la manifestació de la Diada. Una manifestació històrica on es reclamava que la nostra nació ha de poder ser un nou estat dins d’Europa – les interpretacions d'aquesta frase són tantes com tantes les famílies que ens varem manifestar per fer d'aquesta manifestació un gran èxit - . També el passat 14 de novembre varem viure a la nostra ciutat una manifestació històrica per reclamar que s'aturin les polítiques d'austeritat suïcida, de retallades dels serveis públics, de salvament dels bancs i no de les persones, de debilitament del marc de relacions laborals i de l'estat del benestar. És evident que aquestes mobilitzacions s'han traduït i articulat políticament mitjançant les propostes polítiques que ens presentàvem a les eleccions i que estarem presents al proper període legislatiu del Parlament català.

Abans del 25N l'eix esquerra – dreta estava representat a la nostra ciutat per un 33% - 59% (si tenim en compte els partits que van donar suport a la vaga general). L'endemà de les eleccions aquest eix ha canviat de forma important pel que fa al seu pes extern (42% - 53%) i també a la seva composició interna (uns partits han guanyat pes i d’altres n'han perdut). Pel que fa a l'eix nacional – sempre present al nostre país – passa també el mateix a la nostra ciutat: abans del 25N les forces a favor del dret a decidir han passat del 65,5% al 68,5% però - i vet aquí la gran sorpresa des del meu de vista – les declaradament en contra han passat del 15,43% al 19,88%. Les que es manifestaven obertament independentistes, com a col·lectius, cal dir que han passat del 10% al 18,5%.

La voluntat del poble s'ha manifestat, una voluntat complexa, per uns moments difícils, que han donat com a resultat un panorama complicat que s'haurà de gestionar amb intel·ligència, coherència, valentia i fent allò que es deia, si és que es deia el que es pensava. Algú podia pensar que Catalunya i les seves institucions eren seves i no només no ho són sinó que el poble reclama que la sortida d'aquest atzucac ha de ser al màxim de compartida i transversal possible. Algú hauria de prendre nota.

Article publicat dijous 29 de novembre a cugat.cat