BONA FESTA MAJOR !!

Avui comença la Festa Major, la Festa de tots i totes. Quantes hores de dedicació de la Comissió de festes per satisfer a tothom. Veient el programa em sembla una vegada més una magnífica proposta festiva. És una nova oportunitat de deixar les cabòries i els mals rotllos a banda i gaudir de l’espai públic i de la ciutat. Els infants, la gent gran, la gent jove, tothom !!. Personalment us convido a gaudir-ne, a passejar per la ciutat i tastar tot el que ens ofereix la Festa Major, a fer costat i gaudir dels plats forts que ens han preparat amb il•lusió les entitats de la ciutat, a celebrar el 125è aniversari de la Coral La Lira, es diu ràpid no ?. De ben segur que aquests dies ens retrobarem amb amistats i fins i tot amb familiars i que, en alguns casos, fins i tot compartirem amb els nostres veïns el carrer, per trobar-nos en sopars i arrossades i després “tertúlies de carrer”, allò que la modernitat d’alguna manera ens ha pres. Així doncs gaudiu de la festa, feu-ne un us responsable i tingueu respecte pels vostres veïns i veïnes, però sobretot passeu-vos-ho molt i molt be !!

TAXI !!

No és la primera vegada que m’apropo a la parada del Taxi de darrera de l’estació dels FFGC per tal de fer servir els seus serveis. És important el paper del taxi en la xarxa de servei públic de transport en el nostre territori, i sobretot ho hauria de ser en una ciutat com la nostra amb una febles xarxa d’autobusos urbans i una gran extensió territorial. Quina és la meva sorpresa però quan veig que també en aquest cas la nostra ciutat no dóna la talla. La darrera vegada vaig tenir que desistir de l’intent, però avui no podia i he trucat a la central dels taxis. I quina ha estat la meva sorpresa quan la persona que atenia les trucades m’ha dit que no havia taxis a la parada perquè estaven treballant (?¿). No dubto, només faltaria, que els taxistes estiguessin treballant a aquesta hora punta, sobre tot perquè ells i elles són els primers interessats a guanyar-se la vida, difícil i dura vida per altra banda , però em sembla injust que a una ciutat com la nostra, amb la demanda que pot haver d’aquest servei, no tinguem, en aquest cas també, una oferta com caldria. Després d’una bona estona ha arribat un taxi i he pogut parlar amb ell. La causa bàsica d’aquesta manca de servei és : la mala ubicació de la parada dels taxis. Un cop més recordo el que ja vaig dir fa molt de temps, fa uns quatre anys aproximadament, la urbanització de la Plaça Lluís Millet, es va fer atenent a uns criteris determinats, no tenint en compte com a prioritat els usos de l’espai i la importància que tenia la presència dels autobusos urbans i dels taxis com a enllaç entre mitjans de transport públic. Un cop més em refermo amb el que deia en el seu moment. La Plaça Lluís Millet ha resultat una oportunitat perduda per la nostra ciutat de difícil solució.

El perquè de tot plegat (títol manllevat...)

Seria pretensiós per part meva respondre un mes després de les eleccions municipals a les causes que han portat al nou escenari polític a la nostra ciutat. Però no podem defugir l’obligació de reflexionar sobre aquestes i, sobretot, plantejar a la ciutadania com entomem el futur del nou mandat.
En primer lloc des d’ICV-EUiA volem agrair el recolzament donat el passat 27 de maig a la nostra candidatura, ens esperona per seguir treballant per la nostra ciutat. Els resultats aconseguits ens refermen en seguir defensant el projecte de l’esquerra verda nacional a Sant Cugat. Les expectatives que teníem però per aquestes eleccions no s’han vist confirmades amb els resultats obtinguts. Esperàvem més, com esperàvem també un canvi al govern de la ciutat per fer polítiques d’esquerres en els propers anys. No ha estat possible, la ciutadania que ha anat a votar ha volgut que tota la responsabilitat del nou govern caigui de forma aclaparadora en mans de CiU, no podem fer res més que respectar-ho tal i com vàrem evidenciar en el ple de constitució del nou consistori, renunciant a presentar el nostre candidat i votant en blanc.
Sóc conscient que dels vots que hem obtingut una part important són de persones que han confiat i ho segueixen fent en el nostre projecte i treball. D’altres ens han vingut d’altres espais polítics, la llista de persones que donaven suport al nostre manifest programàtic i fins i tot la presència d’independents a la nostra llista així ho demostra. Però també sóc conscient que altra gent que en algun moment ens ha donat el seu suport aquesta vegada s’ha quedat a casa o ha votat altres opcions, en algun cas noves opcions que han entrat amb força i il•lusió en el nou panorama polític de la nostra ciutat.
La raó però de la nova situació política no es pot limitar a la lamentació per l’abstenció o a causes generals. Ambdues causes de ben segur que han influït en el resultat, Sant Cugat com a gran ciutat que és es mou també, electoralment parlant, en termes de política general, més enllà de criteris locals i influïda pels mitjans de comunicació de caràcter nacional. Aquesta anàlisi, que no es pot defugir des d’una formació política amb voluntat de portar el seu projecte polític arreu del territori, la farem també.
Però en l’àmbit estrictament local hi ha consideracions a fer i propostes a aconseguir en els propers anys per tal de tornar a ser una alternativa de govern.
A la nostra ciutat cal més debat polític i confrontació de projectes per la ciutat, en aquest sentit dono la benvinguda al debat realitzat a la Masia Torreblanca i promogut per la Fundació Sant Cugat sobre els resultats electorals entre les tres forces d’esquerra amb representació al consistori. Cal més debat polític per enfortir la cultura política i el coneixement de les propostes que els diversos actors fem sobre la ciutat.
Cal també més projecció pública i més transcendència d’aquelles qüestions que afecten al dia a dia de la gent en els espais institucionals, com a antídot a la desafecció que la ciutadania te dels partits i de les institucions. En aquest sentit seria una bona pràctica i una bona inversió pel futur de la política municipal, que la ciutadania disposés de facilitats per conèixer tot allò que els seus representants fan en els diversos òrgans institucionals i que conegués també a les persones que treballem, des dels nostres respectius posicionaments, en la millora de la ciutat.
Seria pertinent un esforç, que faig nostre, d’apropar-nos a la gent, de treballar a peu de carrer, però alhora convé un reforçament de la interlocució de la ciutadania. Vivim una crisi de la política representativa però també de la societat organitzada. Si fem útil la seva existència aconseguirem una ciutat més cohesionada i més participativa, també en els moments electorals.
En el nou escenari que engega ens juguem molt tots plegats. Un creixement com el que viu la nostra ciutat cal gestionar-lo amb intel•ligència, més enllà del model que algú ha volgut fer seu. La diferència en aquest context entre les diferents propostes polítiques va més enllà del model de ciutat. Rau sobretot en les prioritats de l’acció de govern. És en aquest sentit on no hem estat capaços les diferents propostes polítiques de marcar la diferència, que existeix. Per fer polítiques de dretes ja hi ha la dreta i massa vegades les propostes de l’esquerra en general són massa porugues, mogudes per estratègies electorals i fins i tot pels resultats a curt termini.
No voldria acabar sense ressaltar la nostra línia de treball futur, que ve del compromís passat. Les línies de la nostra activitat en els propers anys vindran marcades per la lluita per una ciutat més justa socialment i ecològicament, més cohesionada i més participativa i, per fer de les institucions i els partits instruments de la ciutadania per aconseguir una ciutat millor per a tothom i on qui viu i treballa a Sant Cugat sigui més feliç.

Gràcies PTP!!

Vet aquí una bona reflexió que en general dóna resposta a aquells que pensen que el progrés ha d'anar directament lligat a la creació de noves infrastructures. Sense gent com el Pau Noy, el Lluis Carrasco o l'actual president en Ricard Riol, seria difícil obrir via només des de la política partidista. Ahir a la nit vaig tenir el gust també d'escoltar a la Nit al Día al sr. Francesc Robusté, director del Centre d'Innovació del Transport de la UPC, cal implicació del món científic per enfortir l'argument de que cal un canvi de model, un canvi de model que pel que vaig veure dilluns al debat de candidats organitzat per l'AESC preocupa molt i molt al candidat de CiU, Lluis Recoder.


La solució al gran embús de trànsit

Ahir els accessos a Barcelona van patir un gran col·lapse viari, de proporcions superiors als habituals, originat per la gravetat d’uns accidents en els que amb massa freqüència es veu implicat un camió i per les dificultats de retirar els vehicles afectats. Avui la premsa demana solucions.

Té solucions el col·lapse viari ? La resposta és que no té solucions dins la lògica del vehicle privat. Això fa anys que els tècnics de mobilitat i defensors del medi ambient ho van entendre i han convençut la major part de polítics de què les solucions estan en un canvi de model, no en continuar construint autopistes. L’àrea de Barcelona té una de les millors dotacions europees d’autopista per habitant, potser només superada per Madrid, però ja es veu que allà els problemes de trànsit són encara més greus que aquí.

Aleshores quina és la solució als problemes de mobilitat ? La resposta és el transport eficient. Cada cotxe amb un sol conductor –la majoria-- necessita per moure’s 100 m2, una superfície equivalent a un pis dels grans. S’imaginen 500.000 pisos circulant per les carreteres metropolitanes congestionades? Aquesta conductors gasten fins a 30 vegades més energia que una persona que es mugui en els trens de rodalies de Renfe o de FGC i, a més, consumeix petroli i causa una elevada contaminació que provocarà la mort prematura d’unes 3.000 persones en aquest any a la regió metropolitana de Barcelona. I els accidents en què aquests conductors es veuen implicats suposen greus col·lapses, dia sí, dia també, provocant que de mitjana l’1,5% de les plantilles laborals estiguin de baixa. I a més, el seu viatge costa a la comunitat entre 4 i 5 vegades més que els que es mouen en el transport eficient. De Kioto millor no dir res per no avorrir. En fi, un desastre. No hi ha un sol paràmetre en què el model del cotxe en zones congestionades sigui beneficiós, excepte el del temps de viatge que ja veiem com cada cop és pitjor i amb grans oscil·lacions.

És cert que el transport eficient, bàsicament el transport públic, és un mica més lent que l’ineficient. Però en les curses de recorreguts urbans que cada any es fan a Barcelona el cotxe sempre queda en darrera posició, perquè a la gran ciutat sí que hi ha una bona xarxa de transport públic i a més s’ha de pagar per aparcar. En els desplaçaments interns a la gran ciutat, només l’11% de ciutadans es mouen en cotxe. Aleshores, el que s’ha de fer és intentar copiar el model de Barcelona en la segona i tercera corona. Per tant, en comptes de construir noves autopistes, el que cal és fer que el transport públic que tenim funcioni millor i construir-ne més allà on hi ha poc, a la segona i tercera corona.

Renfe està començant a donar respostes als seus problemes. Ha anunciat que a finals d’aquest any el 100% de trens que entrin a Barcelona en hora punta seran en doble composició oferint cadascun d’ells 900 places, 600 d’elles assentades. FGC té plans per incrementar en poc temps la seva oferta de transport al Vallès al menys en un 50%, amb la construcció d’una nova cua de maniobres a Plaça de Catalunya. El metro està incrementant clarament la freqüència de pas i amb molts trens nous. El tramvia ha resultat un èxit i ara molts alcaldes volen portar-lo a les seves ciutats. Els autobusos també estan en expansió si bé encara van molt lents, però s’espera que la construcció dels carrils bus-VAO es porti a terme de forma ràpida. La necessitat en el canvi del model de peatges està madurant ràpidament.

Ara que vénen eleccions municipals, des de la PTP volem llançar un clar missatge. Els alcaldes que es preocupen pel transport públic tenen en general una bona xarxa de transport públic. Els que demanen el quart cinturó, tenen serveis de transport col·lectiu de segona o tercera categoria.

La Unió Europea ha aprovat un nou marc europeu normatiu, l’Eurovinyeta, que és bàsicament un impost als camions per internalitzar els enormes costos que causen i que aplicat a la regió metropolitana desviaria camions cap el ferrocarril. És cert que ferrocarril de mercaderies no acaba de funcionar, però també és cert que ja té dues vies exclusives de sortida de Barcelona i hi ha set nous operadors privats disposats a presentar les seves ofertes de transport.

La solució al problema de la congestió és una millor gestió de la xarxa de transport per desplaçar usuaris del transport ineficient cap al transport eficient. Les polítiques merament infrastructurals han demostrat a tot Europa el seu fracàs, especialment a la comunitat de Madrid on, malgrat l’enorme esforç inversor en metro, el nombre d’usuaris de transport públic per habitant ha caigut un 10% en 2 anys.

Sense gestió, no hi ha solució ¡¡¡.

Sant Cugat : “supermercat de serveis municipals”

He pogut assistir aquests dos darrers dies a la Fira Sant Cugat Actiu de la nostra ciutat. Del seu disseny i oportunitat ja en parlarem més endavant. Avui em voldria referir més a una part del seu contingut que està directament relacionada amb l’acció de govern municipal i, per tant, ens serveix, els serveix, per fer balanç de mandat. En el centre de l’espai firal podem trobar el Súper de Sant Cugat on pots “comprar” 5 serveis de la ciutat i quan surts per caixa et regalen o una gorra o un davantal. S’ha de reconèixer que qui ha pensat aquesta idea és un o una bon o bona comercial i és que la política convergent, i a vegades no només la convergent, es determina més per elements de marketing que no pas de rigor polític.
En aquest context és on em sembla pertinent parlar de la diferència entre el ciutadà client i el ciutadà protagonista de la ciutat. Aquest és un element interessant que fa molt de temps em va fer reflexionar el bon amic Jesús Prieto i que avui està en el bell mig del nostre discurs polític. La ciutat no es pot governar com un negociat sinó com un espai de convivència fonamentat en uns valors i que des de la proximitat busca que tothom visqui millor i pugui tirar endavant el seu projecte vital. CiU ens ha volgut fer veure l’ajuntament com una espècie d’empresa de serveis que dirigeixen els més preparats i que tenen la clau perquè la gent estigui interessada en viure en aquesta ciutat cridada només per la seva marca. I ho diem en el nostre programa: molta gent està satisfeta de viure en la nostra ciutat, no es pot negar, estem en una ciutat amable que no fou hereva del model de desenvolupament franquista de ciutats veïnes, però estem en una ciutat que te un model de funcionament que cal redreçar i que compta amb moltes oportunitats que cal aprofitar. Només cal veure el reportatge de’n Jaume Carrera per adonar-se que ni tan sols la gestió més propera al que seria una empresa de serveis funciona com hauria de fer-ho, que ens queda doncs ? ens queda un model esgotat, sense idees i, el més preocupant, que des del cofoisme pretén tirar endavant continuant en la via de la ciutat excloent i selectiva.

Molt be Imma !! molt be alcaldessa !!

Dimarts vaig seguir el debat que TVE va emetre entre els candidats i la candidata a l’alcaldia de Barcelona. En primer lloc crec que el tripartit va guanyar per golejada, amb coherència amb la seva història compartida i a partir d’una reflexió conjunta sobre la ciutat. Va quedar clar qui te projecte, amb matisos i diferències en alguns temes substancials i qui només desitja governar pel mer exercici del poder, fent de la política demagògia pura, utilitzant la por en la seva estratègia electoral.
Haig de reconèixer que en Trias em va sorprendre negativament, jo que el tenia com a “rara Avis” de CiU... doncs no!! Nerviós, intransigent, irascible, fins i tot demacrat. En negatiu, gens propositiu, absolutament ancorat en l’exercici de la mala oposició.
Pel que fa al tripartit, em va sorprendre l’Hereu (del Clos) per desconeixement, òbviament. Tranquil i fins i tot afable, bon orador i sense mullar-se massa, al pur estil i ho dic en positiu de les millors escoles d’ESADE, seria un bon director general, un bon gerent, però no un bon alcalde (ho sento amics i amigues del PSC). Pel que fa al Portabella el vaig trobar una mica contingut, sense massa llicències no fos cas que, intentant acontentar al que suposen extens públic electoral, em va agradar però quan va parlar de seguretat : al pur estil Joan Saura.
I la Imma ?: fantàstica, propera, amable, engrescadora, amb les idees clares, mullant-se amb els temes que més ens diferencien de la resta, sense por, parlant de coses concretes i de la quotidianitat (gràcies per introduir aquest concepte en el nostre argumentari polític) i, sobretot, sense canviar valors per vots : AUTÈNTICA, felicitats propera alcaldessa de Barcelona!!.