Dies tristos i difícils

Aquest ha estat un cap de setmana difícil. Dissabte al matí vaig sortir aviat de casa per anar al Consell Nacional d’ICV i la meva sorpresa quan vaig veure el vent que feia i que el Passeig Valldoreix estava tallat per un arbre caigut a la cantonada amb Safareigs.

Vaig anar cap a Barcelona i vaig ser conscient de la magnitud de la situació quan, un cop acabada la seva intervenció, el Joan Saura va rebre una trucada en la que li comunicaven la trista notícia de Sant Boi. Immediatament va deixar el Consell Nacional per anar cap allà i, per tant, assumir la direcció de tot el dispositiu d’emergències de la Generalitat que ja estava en alerta des de divendres per la tarda.

Cap al migdia em va trucar la meva dona i m’explica que una gran branca estava “flotant” sobre la teulada de casa nostra. Els trens, els de FF.G.C també, estaven tallats perquè nombrosos arbres, fins a 8, havien caigut sobre les vies del ramal de Barcelona – Vallès. Vaig poder pujar amb el cotxe d’un company i quan vaig arribar a Sant Cugat vaig copsar que la situació era molt greu. Dinar ràpid i cap a l’ajuntament a interessar-me per la situació. El dispositiu creat era considerable, res a dir a l’actuació tant de l’ajuntament com de la resta d’administracions. Molts homes i dones, alguns com a professionals, i altres com a voluntaris, han dedicat moltíssimes hores a resoldre una crisi que feia molt de temps que no veiem.

Vaig visitar Valldoreix i La Floresta, a part de rebre nombroses trucades de gent coneguda, i el que ens ha passat és molt fort. Ahir al Consell de Districte un centenar de veïns i veïnes es van aplegar a la Sala Polivalent del Centre Sòcio-sanitari. Òbviament venien a explicar els seus drames particulars i a exigir dels seus representants solucions als problemes. En aquest sentit faré algunes consideracions i propostes :

• En aquestes situacions es quan es posen de manifest els dèficits de les ciutats. Segurament si a La Floresta estiguessin els deures fets, les repercussions de la ventada haguessin sigut menors. La urbanització dels carrers, amb el soterrament de les línies de serveis inclosa, és vital per properes crisis meteorològiques.
• La realitat del canvi climàtic ens ha de fer conscients que hem de prendre precaucions en la quotidianitat. Hem de reflexionar sobre la idoneïtat de la convivència entre les residències i l’existència d’algunes classes d’arbre (la del pi blanc, arbre que no és originari del nostre entorn, és la primera que ens hem de plantejar) i els perímetres de seguretat que han d’existir.
• S’ha de fugir de falsos ecologismes. No es tracta de que a la nostra ciutat hi hagi tants arbres per habitant sinó de qui hi hagi els arbres que toquen i, sobretot, que sobrevisquin aquells que durant tants anys ens han acompanyat i que en aquesta ocasió han aguantat indemnes (alzines, roures, faigs,...). No podem permetre la destrucció d’espais naturals de les nostres ciutats per crear nuclis residencials artificials que acaben amb la natura original i la substitueixen per natures artificials que estan abocades a que amb nevades, riuades, ... comportin situacions terribles. La natura respon violentament als atacs indiscriminats que rep de l’ésser humà.
• Tanmateix l’administració ha d’estar al costat de la gent. Segur que no podrem assumir des de les administracions els centenars de situacions personals que s’han donat en aquest cap de setmana. Però estem obligats a defensar els interessos de la gent, a informar-los amb seriositat i a acompanyar-los de la millor manera possible. Segur que les administracions diferents plantejaran ajudes davant d’aquesta situació d’emergència, cal que des de l’ajuntament, em consta que s’està fent ja, es cerquin el màxim d’ajudes possibles.
• En aquests moments cal també no estalviar esforços per reforçar els serveis d’informació al consumidors i que, com ahir vaig proposar al consell de districte, es facin reunions informatives amb tècnics qualificats que assessorin a la gent sobre que cal fer davant de les companyies de servei, que malauradament posaran en molts casos el cap sota l’ala en aquesta ocasió.
• Tampoc podem permetre’ns fallar en la prevenció. D’aquí uns mesos tindrem una veritable bomba de rellotgeria al voltant de la nostra ciutat. Vindran les pluges i l’època de calor que ens ha de fer actuar amb celeritat per tal que les conseqüències d’aquest desastre no ens faci viure desastres futurs (riuades, incendis,...). Actuem doncs en els boscos per netejar-los ja. Una bona proposta la feta per l’Associació de Propietaris de La Floresta per constituir una comissió de seguiment de les actuacions que es faran en aquest districte. Aquesta proposta s’hauria d’exportar també a la resta de barris de la ciutat que han patit els efectes de la ventada.
• Estic d’acord amb l’alcalde en que no podem caure en la temptació fàcil de demanar la qualificació de zona catastròfica a la nostra ciutat. Això faria que moltes asseguradores es rentessin les mans i no ens ho podem permetre. Estudiem-ho però be. Amb serenitat.

Vull acabar reten un homenatge a tota aquella gent que ha treballat moltíssim en aquests dies tan difícils. En primer lloc als veïns i veïnes que s’han organitzat per plantar cara als efectes del vent. Molts d’ells/es s’han conegut en aquesta situació, benvinguda sigui. A tots els cossos policials, bombers, protecció civil, creu roja, tècnics municipals, ADF, empreses subcontractades que s’han buidat per ajudar a la gent, tot i no haver pogut arribar a tothom.

Des d’ICV farem tot el que estigui en les nostres mans per ajudar a restablir la normalitat el més aviat possible. I estarem al costat del nostre ajuntament sense utilitzar aquesta situació per fer electoralisme barat.

fotos Ràdio Sant Cugat