En els darrers temps i per la meva experiència a la conselleria d'Interior del Govern de Catalunya he trencat molts tòpics personals, un d'ells el de tenir por a la policia. La meva experiència vital m'havia fet agafar por a determinades actuacions policials, però amb la convivència amb màxims responsables de la policia de Catalunya i de diferents comissaries del país m'havia convençut que la policia, sobretot la del meu país, te entre les seves màximes prioritats fer-nos sentir més segurs/es i garantir els nostres drets i llibertats.
Les imatges d'ahir - i de dies anteriors en actuacions pitjors - on la policia desnona una família subsahariana del barri del Clot a instàncies del jutge em fan pensar que les prioritats no són les que haurien de ser en una societat on el risc de perdre els nostres drets està més en d'altres àmbits que no pas en fets com que una família que porta més de vint anys al país es negui a que el propietari del seu pis vulgui fer negoci amb l'habitatge de lloguer en contra del que preveu l'article 47 de la inviolable Constitució o com ho preveu l'article 26 de l'EAC. Però que es pot esperar d'una policia ara liderada per un conseller que basa la seva acció en fer-ho “el límit de la llei” o d'un govern que te com a portaveu algú que entre els seus objectius incorpora “acabar amb el bonisme”?.
Però no cal anar tant lluny. Malgrat la premsa local no se n'hagi fet massa ressò, en les darreres setmanes han passat dos fets per mi molt greus a la nostra comarca, a ambdós costats de la B30. Fa unes setmanes, justament quan es constituïen els plens municipals, elgovern socialista de Rubí utilitzava la policia local per culpabilitzar una organització política – la meva, o sigui ICV-EUiA – i alguns dels seus representants fent-los responsables de l'organització de la concentració que va haver davant d'aquest consistori, com en el de la majoria dels del nostre país. L'informe del cap de la policia és més que greu, és irresponsable i demostra que un partit que s'anomena socialista i obrer pot utilitzar la policia en benefici propi, fent-li fer coses tant aberrants des del punt de vista jurídic com ressenyar en un atestat la vinculació política d'alguns manifestants – que a sobre no estaven en el “lloc dels fets” - o incloure una organització política com a instigadora d'uns fets quan ni tan sols ha convocat la concentració...
Sant Cugat tampoc s'ha quedat enrere però. Dilluns passat es barrava el pas a la sala de plens a la ciutadania negant un dret bàsic que te com és l'assistència al ple municipal. En vuit anys que he estat regidor del meu ajuntament mai ho havia vist. Hi ha hagut moments de tensió a la ciutat que han comportat que assistissin al ple col·lectius que amb més o menys raó venien a la sala on es realitzava el ple per tal de compartir els seus greuges i queixes amb els seus representants. I quan ha fet falta, qui presideix el ple ha demanat, davant un comportament no adequat, que la policia garantís el normal desenvolupament del ple. Aquest cop però algú va decidir que el fet que davant l'ajuntament hagués una concentració contra les retallades en l'àmbit de la salut i l'amenaça de l'ERO a Mútua de Terrassa era motiu suficient per barrar el pas lliure a la sala de plens de qui ho vulgués fer en us de la seva llibertat de participació. Increïble!. I que en diuen els mitjans? Res. Només fan referència, aquesta també és grossa!, a que qui va reivindicar el dret a l'assistència als plens municipals en Josep Maria Àngel, Pinyo, és ex-regidor d'ICV, quan estava allà per la seva responsabilitat com a dirigent veïnal que és....
De què tenen por tots plegats?
el Diari de Sant Cugat feia referència només al passat del Pinyo en la seva edició de la setmana passada que no puc linkar perquè no soc subscriptor
us deixo aquí i al prestatge musical la canço del Sabina que inclou el títol d'aquest apunt
3 comentaris:
Molt encertada la denúncia, Xavier. Jo n'he viscut una altre experiència recent A Barcelona: "un alt responsable municipal" va enviar la Guàrdia Urbana a impedir que l'Assemblea d'Indignats de l'Esquerra de l'Eixample pugéssim fer la sessió prevista de "Cinema a la Fresca" al parc de l'escorxador. Ho vam reconduir, però és tot un símptoma dels problemes que vindran de la concepció de la seguretat que té el nou equip municipal.
si Xavier, anem-nos preparant perquè la policia ara només defensa uns drets: els dels més forts, una llàstima, tanta feina per res
Hola Xavier, jo ja havia patit això mateix que anuncies al ple de Sant Cugat. I fa més de 6 anys. No em deixaven pujar tot i que hi havia espai lliure a la sala de plens. Al final vaig aconseguir pujar una nota denunciant-ho i aleshores vaig aconseguir que em deixessin pujar.
Publica un comentari a l'entrada