Pocs dies després de l'entrevista es presentava l'acord amb l'Ajuntament. A la foto d'esquerra a dreta: Xavier Escura, Mercè Conesa i David Pujol. Font: Localpress. |
De fet, això responia d'alguna forma al que en Xavier Bosch
ressaltava a la presentació que fèiem a Can Ninot. En el frontispici del mitjà
hi havia allò més important de la ciutat, la cultura, l'economia,
l'ensenyament, les entitats,etc. I què millor que començar per una entitats
centenària com La Unió que, a més, passava per un moment crític. Després de
l'entrevista vàrem desvetllar altres informacions que altres, pels motius que
fossin no es van atrevir a fer-ho. En tot cas, avui podem dir que La Unió té
molt camí fet per ser una entitat sostenible en el s.XXI, sense adormir-se
però. Encara que en el passat hi ha hagut llums i ombres en les que no estic
massa segur que tothom hagi fet els deures com calia. Recuperem l'entrevista
pel seu interès.
Parlem amb el David Pujol, president de la comissió gestora (avui ja no) de la Unió Santcugatenca
David Pujol: “Si tinc la professió que tinc és pel meu
pare i per la Unió, pel meu pare no vaig poder fer res, potser que faci alguna
cosa per la Unió, no?"
Fa un sol espaterrant i un fred que pela i faig camí cap als
jesuïtes, avui tapats pel “transatlàntic”
d'ESADECREAPOLIS. Allà hi té el
seu espai d'operacions el protagonista d'aquesta primera història en aquesta
aventura editorial. Ens citem a les onze del matí al “coworking”, que és com s'anomena avui a un espai diàfan on hi
treballen diferents persones amb negocis diversos ocupant taules, cadires i
ordinadors amb dret de sales de reunions i serveis pagant un lloguer mensual.
Amb el David Pujol ens coneixem des de fa molts anys, de fet
jo li aguantava l'escala mentre ell canviava o enfocava els llums a La
Unió fa d'això més de 20 anys. Es pot dir que el David es va fer gran a la
sala de l'antic teatre d'aquesta centenària entitat de la nostra ciutat... “abans
de la fundació de Fila
Zero, ara fa 25 anys, jo ja acompanyava als meus pares, la meva mare
feia de regidora, el meu pare de tramoia a les sarsueles que es feien
aleshores, tres o quatre a l'any...”, de fet, afegeixo jo, la que es va fer
la setmana passada al TA! ha estat un
esdeveniment anual. D'estones d'oci “intempestiu”
sobre l'escenari de La Unió, compaginant-lo amb els estudis, arriba
l'oportunitat primer de col·laborar professionalment amb l'àrea de Cultura de
l'ajuntament i el 1993, amb la inauguració
del Teatre Auditori és cridat pel gerent de l'aleshores, en Tom Seix “que em preguntà què sabia
fer i li vaig dir amb tot el desvergonyiment de l'edat: doncs amb una mà faig
anar el canó i amb l'altra la taula de llums... imagineu-vos això situat al nou
equipament!!”. Aquell inici del Teatre Auditori va emportar-se el Grup “Quin
Pal” com a equip tècnic de la nova instal·lació municipal, entre d'altres
persones de la ciutat, persones que fins avui han anat fent les seves respectives
carreres professionals. Una d'elles és el propi David.
“De l'abril del 93 fins el
2004 són 11 anys molt intensos i divertits però necessito nous reptes. Em vaig
fer una pregunta: fins a la jubilació queden molts anys! Necessito nous reptes.
Em va sorgir una oportunitat al Fòrum de
les Cultures per ser el responsable de la il·luminació del centre de
convencions on es feien els diàlegs, quan es va acabar però li vam dir el fòrum
de les tortures”... per altres també ho va ser, no? li interrompo jo... “per
mi va ser un trampolí, un pretext, vaig aprendre molt perquè el Teatre Auditori
treballava en família, de forma professional, però allà coordinava a més de 30
persones”. D'aquesta empresa, GL
EVENTS, que té una concessió per 30 anys i que segueix promovent activitats
en aquestes instal·lacions, va marxar tot i tenir un contracte indefinit,
perquè no li omplia la perspectiva de feina consistent en congressos i fires.
Es va retrobar amb un vell conegut, en Tom Seix, a Otto Projectes,
una consultoria escènica, amb el que va realitzar 25 projectes d'equipaments
culturals entre el 2005 i el 2011, els anys de les grans obres de les
administracions públiques. Es va haver de reciclar molt a nivell laboral fins
que amb la dificultat associada amb la manca de projectes culturals nous va
decidir emprendre una aventura professional pel seu compte fins avui. “Aquesta
empresa, Gobelin projectes, és un
resum de la meva experiència professional. Faig disseny d'il·luminació, bolos,
il·luminació arquitectural i eficiència energètica, consultoria escènica,...”
I amb tot això encara et queden ganes de ficar-te al
capdavant de l'entitat amb un grup de gent, amb el que això vol de dir d'hores
de dedicació, mals de cap, sense estar implicat en cap de les seves seccions de
forma activa?, “si tinc la professió que tinc és pel meu pare i per la Unió,
pel meu pare no vaig poder fer res, potser que faci alguna cosa per la Unió,
no?”. Li comento que en el que portem d'anys deu ni do el que ha fet per
aquesta entitat i ho repassem: a banda del que havia fet abans, del 2000 al
2002 va ser secretari de la junta d'en Joan Mata “sense la implicació
suficient per motius laborals”, em comenta. “El que va passar fa tres
anys és que la pilota s'havia fet molt grossa, hi havia una ordre de subhasta,
va sortir en aquell moment que l'ajuntament salvaria la Unió, van haver
propostes molt variades... però el cas va ser que el president Marín va posar
una part del que es devia i la resta ho va posar un prestamista...el novembre
del 2010 l'assemblea de l'entitat va autoritzar el president a dipositar 185
mil € però al darrer moment no ho podia pagar i en va pagar 125 mil mitjançant
una hipoteca que venç el 2015, més 12 mil € en despeses notarials. La resta és
el que va pagar Olivallès, S.L., una societat terrassenca, que segons l'advocat
de l'entitat va deixar els diners al Sr. Marín en nom de La Unió amb un
document signat en el que aquest darrer afirma que la seva signatura està
falsificada, en total eren 44 mil € amb un 25% d'interès anual que s'han
convertit en 66 mil € més 20 mil € més per costes judicials, jo no sé que va
passar realment perquè no hi era, el que sé és que ara s'ha d'arreglar i que
l'assemblea va decidir pagar el deute”.
Em resulta increïble entendre aquesta operació de préstec
amb un interès tant alt però afegeix que “a banda de saber què va passar amb
les signatures cal també tenir en compte que en aquells moments tot feia pensar
que s'arribaria de forma ràpida a un acord amb l'ajuntament i, per tant, que no
es pagaria durant massa mesos aquests interessos del 2% mensual, la realitat és
que fins ara no s'ha pogut solucionar...”. Els maldecaps però no s'aturen
aquí per l'equip encapçalat pel David perquè el deute de La Unió no és només
amb l'anterior president sinó que ve de lluny, del 99, quan el president Puig
va rescindir el contracte amb l'antic llogater del bar a petició dels socis de
l'entitat, assumint unes condicions molt lesives, avui d'aquest deute encara
queden més de 300 mil € per pagar que en bona part tenen a veure amb una mala
praxis de la Caixa de Terrassa, “som
víctimes també, com moltes famílies ho són en aquests darrers mesos, de les
males pràctiques dels bancs i caixes, són els que han acabat d'enfonsar La Unió”.
A tot això, com queda la situació hores d'ara sabent com
sabem que la negociació amb l'ajuntament està en vies de solució (en les
darreres hores l'assemblea de l'entitat ha aprovat només amb un vot en blanc
l'acord d'intencions que ha de ratificar el ple de la corporació municipal)? “doncs
després que el juny del 2011 l'ajuntament fes una taxació de la sala teatre per
valor de 482 mil € i oferís comprar-la, que l'assemblea es negués a l'acord,
que pel camí es variés la subvenció de la Diputació per l'arranjament de la taulada del teatre i
es fes servir per arranjar la instal·lació elèctrica quan estava aparaulada per
l'industrial que feia 3 anys que l'estava esperant i que, hores d'ara ja ha
plegat,...jo vaig entrar a la junta el 2011 en un moment amb molts dubtes sense
resposta, es va crear una comissió de negociació i fins aquest dilluns – per
dilluns 26 – que ens varen presentar una declaració d'intencions que
representava el primer document per escrit perquè sigui aprovat per l'assemblea
extraordinària de la nostra entitat”... i què en penseu de la proposta?, “que
a aquestes alçades, amb una ordre d'embargament a sobre, amb els deutes que
tenim i l'estat en el que està la Unió, no podem fer res més que intentar
arribar a un bon acord amb l'ajuntament, perquè a més l'anterior president
pressiona pel seu deute i pel deute del prestamista, encara que el fet de no
ser a la junta ens ha facilitat la negociació amb l'ajuntament. Ara cal que
l'acord final per la constitució del nou consorci públic – privat sigui
beneficiós per les dues parts, que les seccions de l'entitat puguin seguir
desenvolupant les seves activitats amb qualitat i que ens mentalitzem que a
casa nostra hi tindran cabuda entitats que fan activitats diferents de les que
ja s'hi fan ara, hi ha possibilitats, en un espai tant gran com el nostre,
d'optimitzar els recursos si ho fem bé i estic segur que ho farem, sempre i
quan l'ajuntament prengui aquesta nova relació amb el respecte que mereix una
institució centenària com ho és la nostra, construïda pel poble i que ara,
després d'aquests fets tornarà a ser rellançada pel poble”.
Gràcies David per les hores que dediqueu a la cultura i a la
nostra ciutat i per la claredat en la teva exposició.
1 comentari:
Sol·liciteu avui sense quota de registre ni transferència. Som 100% legítims, donem préstecs a un tipus d’interès molt baixos del 3%, contacteu-nos avui a través del correu electrònic: ferdickwoodmanhelpfunds101@outlook.com
SERVEIS DISPONIBLES INCLUS:
================================
* Préstecs comercials.
* Préstecs personals.
* Préstecs empresarials.
* Préstecs d'inversió.
* Préstecs per al desenvolupament.
* Préstecs d'adquisició.
* Préstecs per a la construcció.
* Préstecs empresarials i molts més:
contacta amb nosaltres a través del correu electrònic: ferdickwoodmanhelpfunds101@outlook.com
Publica un comentari a l'entrada