ETA mata

Si, ETA mata. Ahir ho va demostrar una vegada més. Ho condemno. Sense ambigüitats. Ja n’hi ha prou !. Hem d’acabar amb el terrorisme i aconseguir la pau també per la via de la paraula. Cal unitat de tots els partits contra aquesta xacra però sense electoralismes barats. Els que volen buscar noms entre les llistes dels altres que s'aturin. Avui EA i ARALAR han demostrat que no són ETA, que volen objectius diferents a altres partits però per la via de la política, de la raó.
A Público avui el Javier Ortiz escriu en la seva columna un article, “ecologia a sang i foc?”, en el que incorpora una perspectiva diferent i complementària a les anàlisi sobre el comportament de la banda terrorista. Acaba l’article amb un “ETA mata persones, sí, però també moltes expectatives”. Estic segur que la societat basca acabarà amb ETA perquè cap objectiu polític ni ideològic està legitimitat amb la violència.
Avui a les dotze ens hem aplegat un munt de persones davant l’ajuntament per dedicar un silenci compromès a l’empresari assassinat i a la seva família i amics.

Condemna unànime dels partits santcugatencs a l'últim atemptat d'ETA - RSC
Condemna unànime dels partits santcugatencs a l'últim atemptat d'ETA- TVSC

Pluja de milions....

Dijous passat el màgic ZP ens sorprenia amb una nova ocurrència contra al crisi. Aquesta vegada però sembla que es pot concretar en una bona raspallada per tots els ajuntaments espanyols. Crec que no se li escapa a ningú que en termes objectius és una bona notícia per les patidores hisendes locals i més en els temps que corren...

Però aquesta mesura te diferents aspectes que cal ressaltar. Suposa per Catalunya 1.200 milions d’€ (177 € per habitant) que suposa més del doble del que es preveia ingressar per part dels ajuntaments pel 2009. S’ha fet però de forma improvisada saltant-se i envaint competències de la Generalitat i no dialogant amb les administracions supramunicipals com les Diputacions.

Aquesta línia de subvencions és de gestió difícil, han de ser noves inversions – no tots els ajuntaments poden preparar projectes en el període que es proposa (del 10 de desembre al 24 de gener)-, s’han de crear amb aquests projectes nous llocs de treball – en aquest sentit no s’ha tingut en compte l’índex d’atur dels diferents territoris i només s’ha comptat amb la població -, s’han de fer les demandes al Ministeri d’Administracions Públiques.

Aquesta mesura no soluciona a més el dèficit econòmic dels ajuntaments. Sembla més una manera de tapar la boca a aquells que hem manifestat la nostra contrarietat davant els comportaments dels i les diputades socialistes a Madrid i de callar les veus internes com la de l’alcalde Manuel Bustos o de Pedro Castro de la FEMP. A ningú se li escapa que l’ajuntament que inverteixi aquests diners en crear un nou equipament tindrà problemes per fer el manteniment d’aquest i de dotar-lo dels serveis necessaris, atès el mal finançament dels ens locals i del Govern.

De totes formes i de forma responsable no podem deixar passar aquesta oportunitat a nivell de Sant Cugat (13 milions ens toquen en la pedrera...) i en el marc del procés de discussió dels pressupostos de 2009 – a Sant Cugat no tindrem en aquest sentit els problemes d’altres ajuntaments que a han aprovat els seus pressupostos i plans d’inversió – hauríem de poder arribar a un acord de prioritats d’on s’han de destinar aquests diners. En el cas de Sant Cugat però no serà fàcil accedir a aquestes subvencions doncs han de ser projectes definits, complerts i, malauradament per tots, a la nostra ciutat no es te la costum de planificar les actuacions... a veure si ens agafaran amb els pixats al ventre....

Us recomano que visiteu el bloc de’n Raül Romeva, que ens parla del procés de Bolonya, tema d’absoluta actualitat. També us linko la notícia de Público d’ahir que explicava la situació dels canvis a la Universitat.

Fidels al Pacte Nacional de l’Educació

Després d’anar a dormir una mica tard, com sempre que hi ha el sopar d’ASDI, vàrem assistir una bona representació d’ICV a la concentració que diferents agents socials lligats a l’educació havien convocat davant el Parlament de Catalunya. Em va sorprendre però l’assistència. La veritat és que m’esperava més. Una qüestió tant important com l’educació ha de ser motor de mobilització per totes aquelles persones, jo vull creure que moltes, que volen una educació pública igualitària, de qualitat i laica.

En aquests moments s’obre el termini de presentació de propostes per les compareixences al Parlament, figura de participació de la societat davant els diferents Grups Parlamentaris en el marc del debat de la Llei, a la que des del nostre Grup Parlamentari presentarem esmenes per tal d’apropar la Llei a allò que tants col·lectius socials i polítics vàrem arribar amb la signatura històrica del Pacte Nacional. Mai s’hauria d’haver allunyat d’aquest però ja ho te el preu de voler, en aquest cas el conseller Maragall, guanyar el centre i ampliar l’acord a CiU, que defensa uns interessos i uns privilegis històrics, sense pensar en el futur del país. Som conscients però que la mobilització política i social farà que les veus, existents, en el si del PSC a favor de les nostres propostes es moguin també i forcin al conseller a canviar de rumb. Pel be de tots i totes.

Per cert, després vaig a anar al zoo i vàrem poder presenciar l’espectacle dels dofins. Una passada !

Us adjunto un article de Público de la Carme Miralles que ens parla dels costos del transport públic i que des del coneixement respon a aquelles veus, avui ho parlàvem a la Comissió Informativa de Mobilitat en el punt del bus de La Floresta, que quan es plantegen millores del transport públic argumenten els costos directes oblidant-se dels indirectes.

Més mobilitzacions…

No vaig poder escriure res ahir perquè realment va ser un dia molt ple. Començàvem el matí donant suport amb la nostra presència als i les treballadors/es de DELPHI Sant Cugat. Realment va ser una manifestació impressionant, feia anys que no n’hi havia una d’igual a la nostra ciutat. Segons Ràdio Sant Cugat més d’un miler de persones es van aplegar per tal de demanar de forma certament sorollosa i per tot el centre fins l’ajuntament un vertader pla de futur per la seva empresa. Amb nosaltres va assistir el nostre eurodiputat el Raül Romeva, que ja havia rebut en el seu moment a Brusel.les els i les representants de Delphi de Cadis.

Cal dir en aquest cas que és imprescindible que per part dels i les treballadores i de la direcció cal un esforç per arribar a l’entesa. Els sindicats han donat mostres en els darrers anys de la seva maduresa i flexibilitat davant els reptes organitzatius de l’empresa, ara toca que l’empresa faci un esforç per tal que les seves decisions no afectin el futur dels seus treballadors/es. Delphi fa més de 40 anys que està ubicada a Sant Cugat i tot i que en l’actualitat els originaris de la nostra ciutat són una petita part de la plantilla (un centenar aproximadament) l’impacte que tindria segons quina decisió seria important per la nostra comarca.

Després de la manifestació vàrem assistir els Grups Municipals a la presentació del Pla de Barris de Les Planes. Sembla que es veu sortir el sol ja i que en poc menys de 2 anys es faran realitat els somnis de la gent de les Planes que tant deixats de la ma dels governs municipals han tingut que viure el desequilibri respecte a altres barris de la ciutat. Més de 4 milions d’€ es destinaran no només a la urbanització dels carrers sinó a la millora dels equipaments existents i a programes comunitaris.

Per la tarda em vaig reunir amb l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat, als que agraeixo les ganes d’entesa i la seva proximitat cap a nosaltres. Compartim preocupacions tot i que no coincidim en totes les respostes a aquestes. Però val la pena compartir una estona amb ells i escoltar-los. Properament tindrem l’oportunitat d’escoltar als seus membres i explicar-los els nostres posicionaments una vegada més.

Per acabar el dia Grup de Treball d’urbanisme a La Floresta. Bàsicament vàrem repassar com estava la urbanització del sector de La Serreta – incomprensiblement lenta en l’execució -, les millores que estan projectades a l’estació de La Floresta - Pearson, demanen que es digui també - i l’expedient de les cases fora d’ordenació que encara està encallat a la Comissió Jurídica Assessora – massa lent va tot plegat -. Per finalitzar : el compromís del govern de tirar endavant la urbanització de la Muntanyesa i Turó del Sol – amb els projectes redactats – que poden començar a urbanitzar-se un cop aprovada definitivament la modificació del PGM i el de treballar per tirar endavant els projectes de 2 o 3 sectors més durant el 2009. Fa 8 anys que hauria d’estar tot urbanitzat, l’alcalde Recoder així ho havia promès el 2001... non comment !!

Incoherències en el finançament municipal

Ens titllava d’oportunistes la diputada Montserrat Colldeforns aquesta setmana arran de la roda de premsa efectuada pels alcaldes de Manlleu (ERC), Sant Cugat (CiU) i El Prat (ICV) al Col·legi de periodistes de Barcelona.

El passat 10 de setembre les associacions municipalistes catalanes amb el President Montilla al capdavant oficialitzaven un posicionament comú al mateix Palau de la Generalitat. Aquest posicionament ha estat trencat unilateralment pel PSC. Millor dit : els diputats del PSC a Madrid han votat en contra de les esmenes presentades al Pressupost General de l’Estat 2009 fetes per ERC, CiU i ICV. No estaria malament que expliquessin el perquè d’aquest posicionament lesiu pels interessos municipalistes catalans, en lloc de fer declaracions cofoies i sense resposta concreta a les nostres esmenes.

Els ajuntaments es veuran en una situació compromesa el proper any. La baixada d’ingressos provinents de l’activitat immobiliària que havia prorrogat les penes pressupostàries municipals provocades pel mal sistema de finançament local i autonòmic n’és una causa clara. L’altra és l’assumpció per part dels municipis d’aquelles competències que no els pertoquen per tal de donar resposta a la ciutadania. No debades els ajuntaments són l’administració més propera a la gent i a manca de resposta d’altres administracions els ajuntaments han assumit una sèrie de competències que no els pertoca però que algú ha de fer. La posada en marxa de la Llei d’Autonomia Personal i la de Serveis Socials ha posat encara més en precari la situació econòmica dels ajuntaments.

En les esmenes presentades pels tres grups es demana la reforma urgent o suspensió de la Llei d’Estabilitat Pressupostària - no és de rebut que mentre països europeus es poden endeutar fins el 3 i el 4% aquí es segueixi defensant a mort l’endeutament zero- , la devolució de l’IVA de les inversions i l’increment de les transferències de l’Estat com a mínim a l’IPC interanual previst. Aquests arguments els he escoltat en boca d’importants líders socialistes municipals. No estaria de més que l’alcalde Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya digués quelcom. Potser aclariríem si nosaltres som oportunistes o és que el Govern Central pren mesures poc oportunes...

L’Assemblea serena

Des de fora d’ICV s’esperava que aquesta 9a Assemblea Nacional fos una rèplica als diferents congressos que en els darrers mesos han celebrat la resta de forces polítiques.
Arribàvem a aquesta assemblea amb molts deures, manifestos interns i territoris que havien viscut de forma negativa els dos darrers anys de Govern.
Més de 1.000 esmenes es van presentar a la ponència d’estratègia política, fruit d’un debat intens als diferents territoris i sectorials. Una ponència, dirigida per l’ara ja ex-secretari general Jordi Guillot i que donada la seva edició abans de l’estiu havia quedat en alguns dels seus punts extemporània.
La premsa en general enfocava aquesta 9a assemblea com “l’assalt de la generació més jove” a la nova direcció nacional, deixant doncs en el ball de noms els grans objectius d’aquesta.
Res més lluny de tot plegat. Per una banda, en Guillot ha sabut assumir les diferents sensibilitats del nostre partit aconseguint que totes les esmenes poguessin ésser transaccionades o assumides per la ponència. Qüestió gens fàcil atenent a les crítiques sobre la nostra acció al Govern, el pas donat assumint la cartera d’Interior, la sensibilitat nacional abordada pel col•lectiu que va presentar el manifest sobiranista, la nostra percepció d’Europa...
Sortim de l’Assemblea amb un full de ruta clar : solucions d’esquerres i ecologistes als problemes de la gent. La crisi i els seus efectes van centrar bona part de les discussions i resolucions finals,començant per la intervenció davant del plenari del SG de la secció sindical de CC.OO. de Nissan. No podia ser d’una altra manera. A ICV ens interessa la gent, els treballadors i les treballadores i les classes populars i estem amb ells al carrer i prendrem decisions per ells i elles al Govern.
Pel que fa a la nova direcció d’ICV, una mica de tot per aconseguir un seguit d’objectius : el nostre rellançament, la diversificació de les nostres veus, enfortir l’organització des de la intel•ligència emocional (Moreno dixit...), nous lideratges, l’apoderament de les dones i la renovació.... que no necessariament passa per la presa del poder per part dels més joves. En la nova direcció hi ha de tot : l’experiència i la saba futura. La “generació perduda” també hi és ben representada.
Estic content perquè formaré part de la Comissió Executiva Nacional. Ho faré representant el meu territori. Aprendré molt i aportaré el que pugui en la nova etapa. Treballar al costat de la gent que dirigirà en els propers anys la nostra organització serà un privilegi que acabarà segur amb grans èxits. Amb mi, també des de Sant Cugat, en Raül Romeva, el nostre flamant eurodiputat.
Assemblea serena doncs, com ho ha estat el nostre president. La veritat és que en les diferents vegades que he parlat amb ell en els darrers dies això és el que em transmet i crec que per una organització política que pateix mal de creixement i que ostenta tantes responsabilitats és un bon auguri.

1. L'Assemblea Nacional a Ràdio Sant Cugat 1 i RSC 2 (entrevista Romeva)
2. L'Assemblea Nacional a TVSC