sobre els portals de recerca de feina ( 3er i darrer apunt )

En aquest darrer post començo per dos planes web diferents. Més que planes web són dues plataformes o portals – confesso que no domino aquest llenguatge encara, no em matxaqueu massa! -. He volgut deixar pel final els casos més especials, aquests dos, els més “in” i els públics.

Felipe Navío i Juan Urdiales de jobandtalent

Jobandtalent és una web diferent a la resta, no es tracta d'un portal clàssic, ni d'una xarxa social, sinó d'una plataforma innovadora, una aplicació creada al 2009 per uns creadors que amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra i la utilització d'un algoritme “que es comporta com un consultor de selecció de personal virtual, identifica i reconeix tendències lingüístiques dins de l'estructura i paraules tant de l'oferta de treball com dels CVs. Aquestes tendències, es converteixen en dades que comparen i posen en comú als candidats que encaixen en els processos de selecció. Aquest algoritme, que es troba en continuo desenvolupament, permet a jobandtalent analitzar centenar de milers d'ofertes de treball de diferents portals de feina i recomanar ofertes de treball als candidats que encaixen”. Per això quan entres en aquesta plataforma, que trobes en català – un punt per ells! -, i pitges una oferta de feina et pot enviar a altres portals de feina dels que he fet referència en comentaris anteriors.

Una altra plataforma de referència, també gratuïta, és Workmunity, creada per Joel Santirso i Eneko Knörr el 2011, és totalment gratuïta, molt moderna, lligada a totes les xarxes i a feines de tot tipus. Les ofertes a diferència de l'anterior portal són directes des de l'empresa, quan cliques doncs una oferta no comences a passar per un munt de webs diferents sinó que vas “de cara a barraca”. Pots marcar empreses favorites i t'envia avisos quan tenen ofertes de feina. No t'avisa però quan hi ha ofertes adequades al teu perfil laboral, ningú és perfecte!. Només és a nivell estatal. Li dona molta importància a la qüestió salarial – un fet inusual a altres portals i que aquest recull és una comparativa entre el que ofereixen les ofertes i el que es paga de mitja en el sector -. Es disputa el lideratge amb la resta de portals de recerca de feina. Serveix de la mateixa forma a persones que busquen feina com a empreses que busquen treballadors/es, com per recerca d'empreses per fer-ne seguiment i posar-te en contacte com, també, per recerca de formació – d'altra banda és habitual en tots els portals de recerca de feina -. Aquest portal és molt recomanable, encara que en aquests moments a la província de Barcelona hi ha poques ofertes de feina.

Altres portals de recerca de feina però per perfils tipus “manager” serien Experteer, Careerbuilder, Hays o els relacionats amb empreses de treball temporal o “head hunters”. En alguns casos, com és el primer, la majoria dels passos els has de fer pagant, en d'altres el registre és gratuït i l'operativa és força correcta. Però repeteixo: estan adreçades a un tipus de perfil molt determinat: directiu o tècnic amb formació mitjana - alta en general, que no vol dir en aquests moments salari alt!.

Passo en aquesta segona part d'aquest darrer post sobre recursos en la recerca de feina a donar-vos cinc enllaços de l'administració pública:

Per proximitat començo per la web de l'ajuntament de Sant Cugat, la més fluixa de totes en l'àmbit de l'acompanyament en els temes de l'ocupació, la borsa de treball és molt minsa i te molt pocs recursos per la gent que s'hi connecta, només cal que hi entreu i compareu amb la resta.

Les de Rubí i Terrassa són molt més complertes, no cal dir que la borsa de treball te més oportunitats – la qual cosa deu voler dir que hi ha més recursos en personal darrera – i en la pròpia plana web hi ha recursos per la gent que hi entra per fer currículums, cartes de presentació i qüestions relacionades amb la recerca de feina. Destacar que la de Terrassa és fruit del treball del Pacte per l'Ocupació, instrument creat per l'ajuntament egarenc des de fa molts anys de concertació amb els agents econòmics i socials per tal d'afrontar les realitats econòmiques des de l'empresa, l'educació, el món laboral,... i que ha donat força bon resultat. Un exemple del que molt haurien de prendre'n nota.

La plana del SOC, el Servei Català d'Ocupació, de la Generalitat de Catalunya, és força completa, te una borsa de treball amb moltes ofertes (avui en te més de 2 mil de tot tipus), dona recursos a la gent “perduda” per fer documents bàsics per cercar un lloc de treball però no és millor que una plana de qualsevol de les que he estat parlant fins ara – o sigui que pots posar-hi el currículum, apuntar-t a ofertes i fer el seguiment,... S'esperaria més de la plataforma de recerca de feina d'un país que vol ser un estat, la veritat.

I per acabar, la millor de totes: la de Barcelona. Aquesta sí que és una bona web de suport. A banda de donar assessorament als que fan recerca de feina i a les empreses, com la resta de les que he anat parlant, te un munt de possibilitats més. Destaco una plana en la que us convido aentrar on podeu auto-avaluar-vos de forma gratuïta en quatre aspectes importants: els vostres interessos professionals, les vostres competències claus, les vostres competències socials que us ajudaran per exemple per anar a una entrevista de feina i una enquesta dels vostre us del temps. Aquesta web de Barcelona Activa fa molt temps que funciona i te molts recursos per les escoles, pels mestres, pels emprenedors, idees,... un notable per la gent que la va parir. No cal dir que les quatre avaluacions les vaig fer i m'han anat be per saber cap a on haig de dirigir el meu futur professional...

sobre els portals de recerca de feina (i 2)

Abans de començar a parlar de noves planes comento una cosa que em vaig deixar a l'hora d'explicar Linkedin i és que aquesta plana és ben be una xarxa social. Molta gent la utilitza com Facebook però de forma professional. No és només doncs una plana per trobar feina sinó un concepte molt més ampli, com també ho era la de hacesfalta.org però des d'una altra perspectiva.

Passem però a parlar de dues planes més diguem-ne clàssiques – almenys pel que estic veient en la meva nova experiència de “cercador de feina activa”. Infoempleo, del grup Vocento, és una plana en la que cal està registrat, com en la resta. Hi pots allotjar el teu currículum, les teves preferències laborals, competències, ... Una qüestió important, sobretot per aquelles persones que tenen menys formació en la recerca de feina, és que donen consell gratuïts - “eines” - per fer un currículum i una carta de presentació. Et proposa formació que et pot interessar relacionada amb el teu perfil – d'aquí treu una part del seu finançament i de la multitud d'anunciants que hi ha a la plana web -. Te pinta de tenir bons contactes a l'estranger, ho dic per la gent que no li faci res sortir fora a treballar.

Et manté informat de com van les ofertes a les que t'has apuntat i t'envia modificacions, novetats, anuncis d'ofertes,... al teu mail. I el més important de tot: les ofertes les pots cercar per territori, per àrea i són a tots nivells i és una web on no has de pagar cap servei!!!!, això sí: algunes vagades, sobretot en ofertes de feines en càrrecs directius et dirigeix a webs on els serveis sí són de pagament. Els processos de selecció naturalment els fan les empreses que fan servir aquesta plana web per fer la cerca de candidatures per ocupar els llocs de treball ofertats.

L'altra plana és “doble” doncs es tracta de dues webs de la mateixa empresa: anuntis, amb seu a la nostra ciutat: Sant Cugat del Vallès. Estic parlant de Infojobs i Laboris. Diria que les dues són molt similars. Potser la primera està més pensada per un públic més jove, més relacionat amb les xarxes socials. En ambdues webs pots allotjar el teu currículum, pots fer seguiment de les ofertes a les que t'has apuntat, hi ha una ampla gamma de feines, propostes de formació, enllaços a altres portals de recerca de feina. Pots, pagant això sí, fer un test del teu nivell d'idioma, de personalitat professional i psicotècnic. Són webs eficients per trobar feina, gratuïtes, fàcils d'usar,... En el cas d'Infojobs incorpora alguna tret similar a Linkedin com ara les visites que fan empreses al teu perfil. Personalment m'agrada més la primera que la segona. Tens moltes possibilitats de filtratge per facilitar la recerca de feina i, a més, et permet guardar en memòria aquest filtre per no perdre temps i t'envia les novetats al teu correu electrònic, almenys en el cas d'Infojobs. I, això sí, ni aquests dos portals ni l'anterior et donen la possibilitat de ser llegits en català...potser per aquí hi ha un camí a recórrer?

Sobre les webs de cerca de feina (i 1)

Fa un mes i mig que estic sense feina fixe. Busco un altre projecte vital i això m'ha portat a connectar-me de forma més activa a les xarxes de cerca de feina. Com que m'agrada compartir el que faig he pensat que pot interessar a algú conèixer els recursos que existeixen en aquest àmbit i és per això que us explico en aquest post dues de les moltes que hi ha. En propers posts aniré explicant-ne més. De moment començo per la més coneguda a nivell d'usuaris de xarxes socials, Linkedin i per una altra que m'ha agradat força, encara que no se si serà molt eficaç per l'objectiu final: trobar una feina per guanyar-me la vida, però segur que sí per ajudar els altres. Aquí va una petita síntesi de les dues. Espero que us serveixi d'ajuda.

Linkedin és gratuïta, a no ser que vulguis conèixer totes les dades dels que visiten el teu perfil, us pot costar entre 15 i 22 €/mes. No està en català – aquí tenen una assignatura pendent -, hi ha grups de debat per temes, pots seguir perfils de persones “normals” o “influents” de tot el món de les que pots aprendre molt...o no!, d'empreses, ...et pots muntar una plana de notícies diàries amb publicacions de les persones més influents en els àmbits econòmics, empresarials, polítics,...normalment d'arreu menys d'aquí. Linkedin es guanya la vida de la publicitat que col·loca a la web, de les subscripcions que fa la gent que s'hi connecta i que vol està més ben col·locada – em pregunto si deu ser veritat -, dels grups amb nom d'empresa – suposo -, i de les empreses que recluten treballadors per aquesta via, vaja dic jo! . Una de les coses bones és que permet interactuar. Per un costat perquè està connectat amb les xarxes socials i en qualsevol moment pots fer un comentari i compartir-lo a Facebook o Twitter, pots debatre temes d'interès professional o d'actualitat en els grups de debat sectorial i, a més, pots demanar que persones que han compartit amb tu experiència professional et recomanin perquè empreses i professionals de recursos humans puguin veure reforçat el teu perfil. Una qüestió important és que hi ha aplicació pel mòbil i és molt correcta. I et pots subscriure perquè et mantingui informat de qualsevol canvi en el teu perfil via correu electrònic.

Hacesfalta.org web totalment gratuïta que combina l'activisme social, ambiental i solidari amb la recerca de feina. Pots escriure el teu currículum d'experiències professionals i vitals que constarà i estarà a l'abast d'organitzacions, empreses i entitats del món de la cooperació i el desenvolupament que requereixin persones per projectes determinats i fer recerca de feina per sectors i territoris, tant nacionals com a l'estranger. És una plana molt interessant i a més te el valor afegit que mentre no trobes feina pots anar ajudant a projectes com a voluntari i qui sap si després ja t'hi pots quedar per sempre!. No està tant automatitzada com altres però pots interactuar amb gent, publicar iniciatives, pots enllaçar amb xarxes socials, pots trobar formació i fins i tot ajudar a finançar projectes amb microdonatius. A més t'informa amb el “canal solidari” de notícies sobre projectes solidaris i temes d'interès del món de la solidaritat i la cooperació. També t'hi pots subscriure perquè et mantingui informat de novetats en la plana web, no manté però un històric actualitzat de les novetats del teu perfil, quan t'apuntes a una oferta de feina la cosa queda entre l'entitat i tu, ells no fan cap tipus de gestió. Per cert, tampoc està en català.

  A la web del SOM del'ajuntament de Sant Cugat no cal que cerqueu, està de vacances tot el mes d'agost...

Hi ha llum al final del túnel?

La setmana passada ens volien enlluernar amb dades des del Ministerio de Trabajo en les que ens deien que segons les dades d'ocupació registrades aquestes eren les millors dels darrers anys. Immediatament tothom va sortir a fer les seves valoracions. Només el partit que governa a l'estat va fer una valoració positiva, una valoració però que no te res a veure ni amb un canvi de paradigma ni tan sols amb les mesures preses en els mesos que porta de govern.

Totes les dades d'atur, creació d'ocupació i,fins i tot, de registre a les oficines d'ocupació tenen a veure amb elements conjunturals. Per un costat, aquella reforma laboral que havia de comportar tants contractes indefinits  només fa que portar contractes a precari – en la darrera onada més del 90% són temporals i d'aquests el 36% a temps parcial - . L'ocupació que es crea en aquests moments està lligada al turisme i el comerç, sectors que com tothom sap ofereixen condicions de treball de baixa qualitat tant des del punt de vista econòmic com professional. El que crida l'atenció però de les declaracions dels alts càrrecs del PP i, fins i tot, amb reserves, dels del Govern català, és que es valori positivament, el descens de l'atur a casa nostra.

A Catalunya ha baixat proporcionalment més que a la resta de l'Estat però no tothom qui va sortir de l'atur va esdevenir persona ocupada. Només una de cada quatre persones que es dona de baixa de l'atur es dona d'alta a la seguretat social. Això és un drama social. Vol dir que la nostra comunitat no te capacitat per donar resposta a les persones que es queden sense feina. Que estar registrat a les oficines públiques d'ocupació no serveix per res un cop has exhaurit la prestació contributiva.

"ella, la ministra de trabajo"

I lamentablement sembla ser que és així pel que ens demostra la crueltat de les dades, això i l'emigració de qui cerca oportunitats a altres països on sí han fet un plantejament de futur per la seva economia i han pensat, a diferència d'aquí: i després de la crisi, què? O molta gent que cridats per la bombolla especulativa dels darrers anys van venir enlluernats cercant el “daurat” espanyol i ara han de tornar als seus països, qui sap, si a viure en millors condicions de les que van marxar, almenys en millors condicions polítiques de les que hi havia quan van haver de marxar ofegats per dictadures que ofegaven els seus drets.

El que és evident tant per qui governa a Madrid com per qui ho fa des de la Plaça de Sant Jaume és que la qualitat de l'ocupació és el de menys, el que és important és treballar. Com amb molts altres àmbits s'aprofita la crisi per alguns en surtin guanyant i altres perdent. Per això van donar suport a la Reforma Laboral. I del canvi de paradigma econòmic? Que? Com? D'això no cal que en parlem! El mercat ja ho resoldrà! Tot tornarà al seu cabal, els bancs tornaran a deixar diners, els grans empresaris a invertir en totxo i, fins i tot, potser alguns a fer negoci amb grans infraestructures que no serveixen per gaire res...

aquest article va ser publicat a cugat.cat fa 12 dies

Els arbres de la Floresta han parlat i la gent també!

En els darrers dos mesos ha hagut una mobilització important al barri de La Floresta de Sant Cugat. Feia temps que no passava. I ha estat per diferents motius, tots al voltant d’un mateix projecte que parteix d’un desgavell polític nascut en mans del regidor Jan Carbó el 99 i acabat 10 anys més tard quan la que avui és alcaldessa, la Mercè Conesa, en aquells moments era la responsable dels temes urbanístics a la nostra ciutat. Sempre amb l’ombra allargada del Lluís Hosta arreu, perquè tots els planejaments urbanístics, permutes, convenis, etc han sortit de la seva màquina d’urbanisme creatiu...

Efectivament, estic parlant de la promoció d’habitatge públic de venda de PROMUSA que estava previst fer al Carrer Verge de Montserrat. En concret parlo de l’ocupació de dues parcel·les en les que s’havia de construir 21 i 54 habitatges respectivament. Una d’elles a tocar de la Carretera de Vallvidrera, l’altra a tocar de l’estació de La Floresta. Us convido a donar un volt per la zona i veure el que això significava. Algunes persones han parlat de què “en altres indrets de Sant Cugat també hi havia arbres abans i ara hi ha pisos i, per tant, a La Floresta també li toca la seva quota de solidaritat. A banda que en aquest indret hi ha de tot: pins i alzines”, (Raul Grangé, ple de maig a resposta de la Plataforma Parlen els Arbres). En aquesta zona majoritàriament hi ha alzines, però el pitjor de tot és que el promotor de la construcció d’aquests habitatges – públics – és qui ha de córrer amb la urbanització del carrer i si féssiu el que us dic us donaríeu compte que no te cap sentit, encara menys, que el nostre ajuntament fes aquesta despesa o que la carregués a les esquenes dels que anessin a viure en uns habitatges de promoció pública, perquè és un tros de carrer molt important que no sembla prioritari ni pels temps que corren ni en el context d’un barri que precisament no va sobrat de bones condicions en els seus carrers.

Alzinar del C/ Estel on es preveia construir

La gent de La Floresta i qui ens hem mobilitzat per coherència amb els nostres posicionaments històrics hem aconseguit que el govern municipal “congeli” aquesta promoció d'habitatge. Però la lluita ha de continuar. Ha de continuar perquè com deia un dels veïns en el consell de barri de dimarts les coses han canviat. L'urbanisme agressiu que ens ha portat a la situació actual cal redreçar-lo i tenim instruments per fer-ho. Faríem malament quedant-nos amb els braços creuats. El planejament en vigor avui al barri fa possible moltes barrabassades com aquesta i ni aquest barri ni la nostra ciutat s'ho mereixen.

Penso, com el propi document preveia en la seva aprovació, que passats quatre anys d'aquella cal una rectificació i un propòsit d'adequació, i d'esmena!, als nous temps. Una nova època on el que cal no és més creixement sinó aprofitar el que tenim, si hi ha habitatges buits aprofitar-los, i allà on es pot, com ara la zona de l'estació, densificar i crear espais relacionals, els carrers que hi ha fer-los segurs i transitables i pactar amb qui hi viu com volen que siguin – la gent de la Floresta no vol majoritàriament ciment en els seus carrers -, no facilitar que hi hagi més trànsit del vehicle privat sinó que caminar, anar en transport públic o en bicicleta sigui més segur i eficient i que La Floresta no perdi la seva fesomia, els seus connectors ecològics, però no per qüestions romàntiques i naïfs sinó merament per egoisme d'espècie! Per ètica! Per deixar-lis a les futures generacions un llegat millor.

El passat 23 de maig vaig escriure un article d'opinió a cugat.cat sobre el procés d'aprovació del planejament urbanístic que feia possible tot aquest desgavell, el podeu llegir en aquest enllaç

Una de les grans fites de la mobilització ha estat la recollida de signatures, gairebé 5.000, encara podeu signar! aquí teniu l'enllaç 

Ens roben els rius, ens apugen l'aigua

El passat 11 d'abril escrivia sobre la situació de la gestió de l'aigua a l'àmbit metropolità, aquí teniu l'enllaç. Avui pertoca fer un enfoc més santcugatenc de la situació i ho lligo amb la presentació d'un informe, que espero porti cua, de la Plataforma “Aigua és Vida” que han lliurat avui al Síndic de Greuges perquè defensi els drets col·lectius de la ciutadania davant els drets d'unes empreses que sembla que tenen més poder del que se'ls suposaria en alguns partits, en aquest cas sobre CiU i el PSC.

Durant molts anys la nostra ciutat ha viscut d'esquenes a la realitat metropolitana. Semblava que li feia angúnia barrejar-se amb el que en deien “la grisor de l'altra banda de Collserola” però ves per on que quan estrenyen les sabates entrem a totes a l'Àrea Metropolitana i la Llei del 2010 ho corrobora. Així ha estat com ens ha ajudat a sortir-nos-en en casos com els residus i ara en l'estudi de la solució de les zones verdes o recentment en el tema de l'aigua.

foto cugat.cat

En el cas de l'aigua, la competència és municipal, i a Sant Cugat la tenim adjudicada des del 1974 a SOREA, que en aquella època, predemocràtica o directament franquista, es deia SAUR. Aquesta concessió és de 45 anys i finalitza l'any 2019. Però ves per on que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a la que tenim cedida la competència del subministrament de l'aigua potable fins les aixetes de les cases i que te la competència en l'aprovació de les tarifes, la coalició sòciovergent ha resolt que a partir d'aquest any es constituís una empresa mixta pública – privada en la que la part privada representa un 85% i que a més ha obtingut aquest percentatge sense cap tipus de concurs. Aquest monopoli metropolità protagonitzat per AGBAR ens afecta perquè quan acabi la concessió a SOREA, del mateix grup d'empreses, segons el conveni de constitució d'aquesta empresa mixta, la gestió de l'aigua a Sant Cugat passarà directament a gestionar-se des d'aquella empresa sense fer-se cap concurs, sense cap tipus de concurrència.

En el darrer any a la nostra ciutat el rebut de l'aigua s'ha pujat un 30% lineal, sense caràcter progressiu, sense tenir en compte el caràcter social o ambiental de la tarifa. A més a Sant Cugat la tarifa industrial de subministrament és de les més cares i no permet un consum responsable d'aquest recurs escàs (amb un sol tram) i, en canvi, la tarifa d'us públic municipal és de les més barates, donant d'aquesta forma poc exemple davant la ciutadania. Sense cap mena de dubte tenim molt camí per recórrer i és per aquest motiu que en el darrer consell metropolità i a proposta delGrup d'ICV-EUiA, es va aprovar la constitució d'un grup de treballper aprovar uns criteris socials i ambientals per les noves tarifesdel 2014. No se si ens posarem d'acord però la nostra proposta es basarà en que l'aigua és un dret bàsic i, per tant, hi ha un mínim vital al que tothom ha de tenir accés i, al mateix temps, és un recurs finit pel que el seu consum sumptuós ha d'estar penalitzat, de manera que quan més trams de consum millor, en tots els tipus de tarifa. Tenim exemples, Terrassa n'és un de recent.

Quan un dret bàsic, com en aquest cas l'aigua, és objectiu de lluita entre grans empreses alguna cosa estranya i greu està passant. Si hem dit que l'aigua és un recurs finit no pot ser que amb el consum de l'aigua es pugui fer negoci, perquè o es fa consumint més aigua o es fa pujant molt més les tarifes. En el cas del nostre municipi i atenent als pactes signats amb la constitució de la nova societat d'economia mixta que comporten un préstec a pagar per part de l'administració metropolitana a un interès del 7,25%, un 3,5% de la facturació en concepte de “know-how”, etc estem parlant d'un cost per la ciutadania afegit que es situarà per sobre dels 100€ més a l'any per família en el rebut de l'aigua (us recomano la lectura de l'informe annex de la Plataforma Aigua és Vida amb tots els arguments econòmics).

Tot plegat ens porta a pensar que si altres municipis, grans i petits, com París, Berlín o Arenys de Munt, han municipalitzat la gestió o d'altres la conserven des de sempre en aquest format, com El Prat, Mataró, Reus,...és hora d'explicar a la ciutadania que amb aquest dret no s'hi juga i potser és hora també d'unir forces i ensenyar a qui governa aquí i allà que a la nostra ciutat l'aigua la volem administrar des de la gestió pública. Que si és per això no ens interessa mancomunar serveis o pertànyer a l'Àrea Metropolitana, que d'altra banda és un instrument estratègic que no és compromet políticament amb aquesta funció que sí que és imprescindible.

Aquest article - ara actualitzat - va ser publicat el passat dijous 13/6 a cugat.cat