A ICV no defallim

No defallim no, i de causes no ens en falten. Enmig d’una voràgine de retallades del que és encara un dèbil estat del benestar la nostra organització a banda de confrontar-s’hi reflexiona sobre les oportunitats que te el nostre país per sortir-se’n i malgrat la dificultat de trobar una escletxa entre les noticies que cada dia ens ofeguen de forma monotemàtica, explorem les formes d’il.lusionar a la societat aportant alternatives, perquè estem segurs que hi ha maneres diferents d’alçar el vol, seguim defensant que un altre món és possible.

Dissabte passat ens trobàvem en el primer fòrum del procés participatiu obert a tothom per a l’elaboració del programa electoral d’ICV-EUiA. Com no podia ser d’una altra manera la primera de les sessions portava per títol “economia i ecologia” i entre d’altres propostes en recullo tres : la prioritat és sortir de la crisi creant ocupació i amb drets socials, canviant el model econòmic i modernitzant econòmica i ecològicament el país.

Però el més interessant d’aquesta sessió va ser l’exercici de complicitat amb representants del teixit social, que es del que es tracta en aquesta fase d’elaboració programàtica. Penso que de forma injusta els mitjans no s’han fet ressò del col•loqui que van protagonitzar al final del fòrum conjuntament amb el Joan Herrera. És per aquest motiu que vull fer esment d’aquelles reflexions que em van semblar més significatives. El Joan Carles Gallego, secretari general de CC.OO., va fer una crida a combatre la resignació que provoca l’individualisme i va plantejar que la única sortida a la crisi hauria de passar per un reforma fiscal i un canvi del model productiu. Al mateix temps va defensar que la reforma laboral s’hauria de basar en l’estabilitat laboral i la participació dels treballadors en la presa de decisions.

El Ricard Riol, president de l’Associació per la promoció del transport públic, va denunciar el fet que siguem líders en carreteres a Europa – segons dades d’Eurostat – i defensà que el transport públic generarà el doble d’ocupació – només cal veure que TMB vol ampliar en més de 1.000 els llocs de treball. El Transport públic, les energies renovables i l’estalvi energètic van de la ma i en aquests moments més que parlar de llocs de treball el que hem de parlar és de treballadors/es amb feines de futur. El Perfecto Alonso, president de la federació de cooperatives de treball, va defensar l’aportació cultural que han fet les cooperatives històricament en el nostre país, com a iniciativa col•lectiva, com a exercici de generositat, on s’han incorporat de fa temps els plantejaments de flexibilització de la jornada laboral. Les cooperatives posen en valor el valor de les persones, doncs el seu capital és humà i no econòmic. I va fer una comparativa amb el tramvia, que també ve de vell i ara el descobrim!.

El catedràtic de teoria econòmica de la UB Jordi Roca, va plantejar-nos deixar de parlar de model de creixement econòmic per passar a parlar de model econòmic. Els països rics no podem plantejar-nos, en termes solidaris i sostenibles, seguir creixent. Cal introduir nous paradigmes i canviar el PIB, com a mesura de la salut econòmica d’un país, per índexs de qualitat de vida. Ens va invitar a deixar de parlar d’impuls al consum i deixar d’estimular aquest. El Pere Escorsa, president d’IALE Tecnologia i catedràtic d’organització d’empreses de la UPC, va defensar que cal concretar un model diferent a l’anterior a la crisi i va posar en valor models d’organització del treball com el de Mondragon o de lluita contra la crisi com el Dinamarca, basat en una nova economia. Per acabar va anunciar que els llocs de treball relacionats amb el medi ambient en aquests moments superen els 500 mil i que en 10 anys es poden crear més d’1 milió de nous llocs de treball.

El Joan Herrera va resumir les intervencions fent una crida a la democràcia econòmica en la vessant del repartiment de bens i recursos amb la gent i no amb els mercats, de forma racional i justa. En aquests moments cal una nova economia davant la vella economia protagonitzada per les solucions de dreta “vintage” i que es basen en baixar la despesa, les pensions, la bancarització de les caixes i l’abaratiment de l’acomiadament. Davant d’aquestes fórmules cal una reforma fiscal, financera i energètica i més recursos pel benestar.

Demà seguirem reflexionant sobre com millorar el nostre país. Serà el torn de les polítiques socials, en el seu sentit més ampli, perquè cal un país amb més drets socials. Us convido a participar-hi presencialment o per la xarxa.