Debat a 10 per començar la "carrera" cap a les municipals de Sant Cugat

No voldria pas que semblés un retret cap a l'organització del debat que es va celebrar dimecres a la Casa de Cultura. Però un debat entre 10 caps de llista no aporta massa cosa més que conèixer-los les cares i esperar que alguna d'elles faci una pífia - cosa que no va passar...-. Això sí, almenys la gent del TOT Sant Cugat va quedar bé amb totes les candidatures que es presenten i els va donar l'oportunitat d'estar a la mateixa alçada alhora. És una opció.

De dreta a esquerra: Vox, SI, UASC, C's i ERC-MES

Però passem al debat en sí que suposo que serà el que més interessarà a la gent que llegeix aquest article. Dues constatacions: només una de les candidates va optar en el debat per l'enfrontament directe, emergint com una alternativa formal a l'alcaldia de la Mercè Conesa. La Mireia Ingla, d'ERC-MES, va discutir de "tu a tu" les polítiques convergents. Almenys formalment, perquè va incomodar a la candidata Conesa més que ningú al debat: "aquest govern no té ni idea del que és la participació ciutadana", li va etzibar en el segon bloc del debat.

I es van plantejar dues concepcions diferents de governar la ciutat. Perquè no s'acaba tot en les formes, que en aquest tipus de format de debat però treuen avantatja, sinó també en saber transmetre idees concretes pel govern local. I aquí es produïren dos blocs: els que segueixen pensant que el mercat (vegi's les empreses) i tenir alguns euros més a la butxaca acabaran amb la pobresa i l'atur i els que, almenys sobre el paper, pensen que sinó actua l'administració com a distribuïdora de la riquesa no hi ha res a fer. Entre els primers, en Jorge Carreras del Partit Popular defensà baixar els impostos municipals i alhora "crear una regidoria de família per atendre la família com a institució". El candidat de Ciutadans - C's, Aldo Ciprian, defensà que l'ajuntament ha de fer només allò pel que té competències i "deixar-se de rescatar segons quines entitats, associacions i empreses públiques", referint-se a les ajudes que l'Ajuntament ha donat per l'activitat d'Òmnium, per exemple o de PROMUSA. Segons aquest candidat qui crea ocupació son les empreses i no l'administració, "surt més a compte Càritas que el Servei d'Ocupació Municipal", va afirmar. El darrer candidat d'aquest bloc és Ignacio Garriga, de VOX, defensor també de les ajudes a "la família" a partir d'un Pla Integral que s'abordaria des de la reducció del sobrecost que representa l'Ajuntament i baixant els impostos municipals. Què és "la família" per VOX, la prioritat són les nombroses, les monoparentals i les que tenen persones amb discapacitats a càrrec.

D'esquerra a dreta: Josep Ma Vallès, CiU, PP, PSC, ICV i CUP

Front a aquesta concepció trobem el bloc polític defensor de les iniciatives públiques. Començant pel candidat socialista Pere Soler que va plantejar desenvolupar la llei de dependència i la tarificació social i lluitar perquè el màxim de treballs de Sant Cugat fossin per gent d'aquí - un 40% ha de marxar cada dia fora -. Jaume Massanés d'UASC, va incidir molt en l'habitatge de protecció compartit per gent gran i jove i treballar per solucionar la manca d'accés laboral pels majors de 45 anys. És evident que el problema de l'habitatge havia de ser un dels temes estrella del debat en una de les 3 ciutats més cares del país. Així doncs, la candidata de SI, Maria Rosa Comellas, proposà fer una gestió dels pisos buits de les entitats financeres i una cura especial per les persones aturades de llarga durada per tal de lluitar contra la cronificació de la pobresa.

L'alcaldable d'ICV-EUiA, Roser Casamitjana, va denunciar la desigualtat entre persones i entre barris i defensà la necessitat de destinar tot l'habitatge públic a lloguer, realitzar un pla de xoc contra l'atur juvenil i descobrir la pobresa no declarada. Per part de la CUP - PC, la Núria Gibert, va anar més enllà i proposà un habitatge a preus públics en relació a la renda de les famílies i eliminar bonificacions impositives a famílies nombroses que no les necessiten. Finalment, la Mireia Ingla, d'ERC - MES, proposà subvencions en el rebut de l'IBI a famílies en risc d'exclusió social, arribar al 15% en habitatges públics de caràcter social i implementar el decret de pobresa energètica des de l'ajuntament. Per lluitar contra el que passa sovint que és que "en una ciutat com la nostra a la gent li fa vergonya declarar-se pobra, crearem la història social compartida per actuar des de totes les àrees de l'ajuntament".

El 9 contra 1 el va haver de respondre l'actual alcaldessa i candidata de CiU, Mercè Conesa, posant en valor l'acció del seu govern. Davant l'afirmació del conductor del debat Josep Ma. Vallès que "a Sant Cugat els pobres són més pobres perquè Sant Cugat és més cara", Conesa va esmentar l'aprovació del Pla d'Inclusió Social aprovat amb el consens de totes les forces del ple i que segons ella ha suposat una despesa de 9 milions d'euros - en tot el mandat -. "En el 99 ja vaig dir que a Sant Cugat hi havia pobres", va afirmar. No recorda però que en aquell any, una companya seva de consistori i de partit, la Marta Subirà, defensava que no es fes el 2on CAP perquè "a Sant Cugat, la majoria de la gent ja té assegurances privades". Com sempre però, CiU, com fan els partits del centre dreta, associen la sortida de la crisi i la recuperació econòmica a la creació d'ocupació i la iniciativa privada, per tant, la millor carta que va presentar com a govern local va ser la creació de 6.700 llocs de treball a la ciutat i més de 200 empreses. També es va referir a l'habitatge i, en aquest sentit, va afirmar que PROMUSA, ha construït 500 habitatges de lloguer en la seva història i, en aquest mandat, ha construït 107, dades que ningú va contestar i que jo contrasto.

Foto de "família" després del debat a 10

En els darrers anys PROMUSA ha construït i projectat molt poca obra pública pel que fa a habitatge. En el darrer mandat ha construït i adjudicat 42 habitatges al Camí de la Creu - antiga seu del CPA - en règim de venda (2012) i 86 habitatges en règim de lloguer general impulsades per Altimira (Banco Santander) a Can Matas amb preus més alts del normal. Per tant, en aquest mandat s'hauran adjudicat per part de PROMUSA, 128 habitatges. Habitatges de lloguer per a joves no n'hi ha cap en projecte, per a gent gran hi ha els 42 que han d'anar a l'antiga "benzinera Griful" de Rius i Taulet, de règim general n'hi ha 60 pendents de licitar les obres a Can Mates i, de venda, s'estan construint 24 darrera el Monestir, a l'Avinguda Francesc Macià. Totes aquestes dades estan extretes de la web de PROMUSA.

Durant els propers dies seguiré parlant de la campanya electoral de les municipals de Sant Cugat i faré referència encara a aquest debat de dimecres passat. 

La premsa digital en l'arrencada del 2015

Ja sabeu que m'agrada repassar "com està el pati" en l'àmbit de la premsa digital. Àmbit que des de fa molts mesos em preocupa i ocupa la major part de les hores del meu dia a dia. Malgrat la base de la informació que comparteixo amb vosaltres és merament quantitativa també incorporo elements més qualitatius, totalment subjectius, perquè són fruit de la meva interpretació personal. En aquesta ocasió podré a més incorporar alguna dada de mitjans alternatius, que no estan inclosos en les dades auditades per l'Observatori de Justificació de la Difusió (OJD) però que en xerrades a les que he assistit han estat publicitades.

Començo amb l'estructura habitual perquè pugueu comparar amb l'article anterior del mes de gener, en el que feia balanç del 2014. El primer titular és que "Naciodigital.cat segueix sent el líder de la premsa catalana a internet". Després d'una arrencada més potent de l'Ara.cat el mes de gener, el mes de febrer el diari de'n Salvador Cot ha recuperat territori i ha pujat més d'un 6,4%, arribant als 2,1 milions de visites úniques, gairebé 600 mil més que el mateix mes de l'any passat. No és el mateix en el cas del segon diari que, respecte l'any passat perd unes 70 mil visites úniques situant-se per sota dels 1,9 milions, tot i rebent més visites totals que el primer. El NacióDigital segueix tenint una durada de visita superior al segon, superior als 7'.

En el grup "perseguidor" seguim trobant els mateixos que l'any passat: Vilaweb i El Punt Avui. Els dos s'han estabilitzat en les dades del 2014, el primer en 1,2 milions de visites úniques i el segon superant les 900 mil. I també en les durades de les estades de les visites, sent el primer el diari generalista en el que més s'hi està la gent, cosa que diu molt de la seva qualitat. En el tercer grup hi trobem, com en el darrer anàlisi que vaig fer, a Directe, El Periódico i El Singular. Però hi hem de sumar també el Racocatalà que degut a les baixades d'audiències de la resta "recupera posicions" amb unes xifres que igualen les de fa un any: 306 mil visites úniques. L'únic de la resta que ha fet una evolució positiva és Directe.cat que ha progressat un 275% respecte el mateix mes del 2014 fins les 444 mil visites úniques. El Periódico està en la part baixa de les seves xifres anuals i El Singular, tot i millorar un 19% les del febrer del 2014 porta un 56% de descens des del desembre. Un altre del mitjans que crida l'atenció és l'E-Notícies que cau un 69% respecte el mateix mes de l'any passat i que porta 4 mesos seguits caient en la seva audiència amb un total d'un 34% de pèrdua de visites úniques fins els 163 mil d'aquest febrer. La Directa, per les dades que ens va donar la Gemma Garcia en la seva intervenció de la setmana passada a Sant Cugat té una audiència mensual d'unes 300 mil visites úniques i elcritic.cat, publicant una notícia al dia, 90 mil. Segurament el "refredament" del procés nacional juga un paper important en les xifres de molts d'aquests mitjans de caràcter català.

El TOT Sant Cugat fa un salt espectacular

La Laura Grau, protagonista del mes / Foto de periodismodehoy2013

En el darrer anàlisi explicava que els mitjans digitals de Sant Cugat eren els mitjans de caràcter estrictament local amb més audiència de tota Catalunya. El que vol dir que la gent de la ciutat té ganes de saber què passa al seu voltant i que està molt "connectada". Aquest mes però, no se per quin motiu o per quin contingut especial - en singular o plural -, el TOT Sant Cugat ha batut tots els rècords: ha doblat els seus registres de fa un any passant de 48 mil visites úniques el febrer del 2014 a les més de 96 mil d'aquest darrer mes. Cal felicitar-los perquè, malgrat no ser totes les visites pels continguts informatius - de les notícies vull dir - és una feinada. La marxa del TOT és clarament ascendent. La feina de la Laura Grau, com a directora de l'edició digital, es nota força, des del passat mes d'octubre - no compto el setembre perquè l'agost és un mes estrany- no han deixat d'augmentar les visites en un progressió de gairebé un 80%!. I a més ara han canviat la plana fent-la més atractiva a les visites.

Pel que fa a cugat.cat, el mitjà públic de referència, la seva progressió és molt més suau. Respecte el mateix mes de l'any passat també ha millorat, un 13%, de 42 mil visites úniques a gairebé 48 mil. Però com a mitjà públic de referència hauria de marcar-se com a fita està sempre per sobre de les 50 mil, dada que ha aconseguit en diferents mesos durant el 2014. De ben segur que quan s'estabilitzi el seu òrgan de direcció ho aconseguiran. 

L'altre mitjà de comunicació, que vaig engegar jo mateix, i del que m'avergonyeix el tarannà que segueix des de la meva marxa, el Sant Cugat Informa, només cal veure la caiguda d'audiència: un 46% en els dos darrers mesos, 3.870 visites úniques, després de deixar-lo el mes d'octubre en gairebé 6.000.

I a Espanya, què?

A la mateixa trobada, organitzada per Imago Catalunya, sobre construcció de biocivilització i també en l'organitzada per la UNIPAU sobre els mitjans i el seu paper davant els conflictes, vaig comentar, vàrem comentar, que la premsa està en crisi però el periodisme no i que, en aquests moments, gràcies a internet, comptem amb alguns mitjans que podem considerar de caràcter independent - de pressions econòmiques d'empreses, governs i bancs, bàsicament - i que compten amb força audiència. Aquest fet és una oportunitat per transformar la societat.

Aquestes són les dades, que segueixen mantenint-se respecte el darrer anàlisi: es manté en primer lloc, destacat, 20Minutos.es, amb més de 29 milions de visites úniques mensuals, 7 milions més que ara fa un any...L. Després de saltar les webs dels canals de TV - el més vist és TeleCinco - ens trobem per aquest ordre amb Público.es, amb 7,6 milions - 2 milions més que l'any passat -, eldiario.es, amb 5,7 milions, 2,4 més que l'any passat per aquestes dates, La Razón, amb 3,4 milions, un 25% més que l'any passat però 1 milió menys que el mes passat i infoLibre, que està per sota de capçaleres catalanes, 1,2 milions de visites úniques, encara que cal comptar que cal pagar per alguns continguts. El primer digital no estatal, descomptant els catalans és Diario de Sevilla, amb 845 mil visites, al que segueixen Canarias7.es, Laopiniondemalaga.es i EL DÍA.es. Andalusia i Canàries s'emporten "la palma" doncs en premsa digital.

Roser Casamitjana, tal com raja

És difícil parlar d'algú quan el coneixes bé i quan a més li tens una estima especial. Aquest és el meu cas amb la ja cap de llista d'ICV, Roser Casamitjana. Però ho intentaré fer, com ho vaig fer fa mig any amb les dues altres caps de llista fins ara presentades públicament, la Mireia Ingla d'ERC i la Mercè Conesa de CiU.

La primera diferència amb les presentacions anteriors és l'austeritat o, si voleu, la humilitat amb la que van afrontar el repte de la presentació. A diferència de les anteriors, la gent d'ICV van preferir garantir una sala plena de l'Ateneu que patir fins el darrer moment en un espai més gran - dit de pas tampoc hi ha massa més a escollir -. A més, fer-ho a l'Ateneu és un gest de complicitat amb un entitat del poble, amb la cultura des de baix, una de les senyes d'identitat de l'esquerra transformadora que volen representar.

Roser Casamitjada acompanyada per l'Isidre Marías, Assun Reyes i JA Prieto

Com en el cas de la presentació de la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana va estar acompanyada de representants de "l'esquerra plural" de la nostra ciutat, el que dóna un missatge del "bon rotllisme" que no es concreta per abans de les eleccions com tothom ha comprovat - excepte a Valldoreix i només en part - però que albira una possible bona entesa depenent de com vagin els resultats dels comicis municipals. No sé si la coincidència en el nom del procés programàtic d'ERC amb el que fa temps que duu a cap ICV, el "repensem Sant Cugat", és un avís per navegants!.

Però per què dic al principi "Roser Casamitjana, tal com raja"?. Doncs perquè així es va mostrar a la gent que vam assistir a la presentació. La Roser és una persona propera, serena, formada, culta, molt treballadora i un pèl adusta, com ho és la seva terra d'origen (Barberà de la Conca), un pèl seca, aspra, no és dona de moltes paraules, les necessàries, ni d'ensabonar ni de quedar bé per quedar bé. Per mi, una virtut en la política d'aquests temps en que s'ha de fer pedagogia i dir a les coses pel seu nom. I a la presentació, a diferència de les dues anteriors, sobretot a la de la Mercè Conesa, on la sabonera va arribar gairebé a l'entrada de la platea del Teatre Auditori, l'organització de l'acte no van deixar que hi hagués gairebé ni una bombolla de sabó.

I això que quan ella va cridar al seu costat als seus tres convidats tot feia pensar que la cosa aniria per aquest camí!. Res de res. L'acte es va convertir en un "tercer grau" del que ella no en tenia cap constància - m'ho van confirmar personalment els tres protagonistes, l'Isidre Marías, l'Àssun Reyes i el Jesús Àngel Prieto - en el que li van preguntar de tot. Des de quan cobrava, fins quan temps dedicava a la feina de regidora, què pensava sobre temes com la participació, residus, habitatge, canvi climàtic, polítiques de gènere, les mocions del ple, l'oposició, el pacte "no nascut" de l'esquerra, els 27 anys de govern de CiU i el seu estil de govern, la smart city, tot el que us pugueu imaginar en 45 minuts d'interrogatori, cadascú amb el seu estil. Un bon exercici de transparència pública d'una candidata que diu el que pensa i el que és "tal com raja", fins i tot abans de començar a discutir el programa però amb la certesa d'haver treballat de valent i haver fet els deures durant quatre anys colze a colze amb la gent i les entitats de la ciutat.

Per les seves respostes està clar que ella té - i el futur equip també - propostes clares i alternatives per Sant Cugat, malgrat hi hagi qui digui que no, tantes vegades com vulgui, quan es parla d'altres maneres de fer, o d'altres "models" - paraula que no té massa sentit però accepto "pulpo como animal de compañía" -. Mireu si hi ha propostes alternatives que moltes de les que feia fa anys i panys, i fa ICV, o la CUP o el PSC, fins i tot, ERC, les està assumint CiU en els darrers mesos, com la de "municipalitzar les zones blaves" o "incorporar criteris socials als concursos públics". I és que, com deia un amic meu, el "model Sant Cugat és difícil de canviar, perquè no dóna per massa més, el que cal és repensar-lo, refer-lo, fer cirurgia interna en el cas del urbanisme, gestionar-lo d'una altra forma,etc".

Com en els casos de la Mercè Conesa i la Mireia Ingla, ICV tampoc es va estar de res i Sant Cugat també va demostrar que és important pels ecosocialistes. La co-coordinadora nacional Dolors Camats va ser l'encarregada de tancar l'acte amb un missatge molt similar al del líder republicà i molt distant al del president Mas, molt municipalista, molt d'empoderament de la gent, molt de que la gent té en les seves mans el proper mes de maig canviar coses que afecten en el seu dia a dia i que són molt importants en la qualitat de vida. I és que és evident que aquesta és una força que en els ajuntaments és on ha basat majoritàriament el seu laboratori d'idees i d'acció política i el seu balanç i trajectòria l'avala. Caldrà fer l'examen per això doncs.

Ja tenim nom pel nou mitjà de comunicació de Sant Cugat

Però encara no us el podem dir... L. Us el direm quan finalitzem el concurs que convoquem amb aquest article per tal de dissenyar la capçalera del mitjà, el que serà la imatge en consonància amb el seu nom. Convoquem a totes aquelles persones del món del disseny gràfic, professionals o en vies de ser-ho, perquè es posin en contacte amb nosaltres (tornaremainformar@gmail.com) mostrant el seu interès en participar en aquest concurs. Serà en aquell moment quan els direm el nom de la capçalera en format TOP SECRET. Què hi guanyarà qui hi participi? A més a més del reconeixement per ser autor o autora de la nostra capçalera - que mai se sap a on arribarà... -, tindrà una subscripció anual gratuïta i  serà el nostre proveïdor prioritari en aquest àmbit durant 1 any.

El Jordi Pascual, el Miquel Margalef i jo mateix

Portem més d'un mes treballant en el concepte d'aquest nou mitjà, ja us vàrem avançar bona part de la informació el passat 2 de desembre en aquest article on teniu molts detalls de com serà. Ara ja tenim l'equip de treball gairebé tancat. Hem estudiat totes les propostes que hem rebut per la futura web i aquest cap de setmana hem fet un intensiu per triar-ne una. Ah! I, encara amb el perfil Tornarem a Informar, estem a Instagram i us convidem a entrar al de Twitter i a la plana de Facebook.

El millor de tot plegat ha estat però el procés de treball d'aquests dos mesos. Hem connectat i conegut a tanta gent!. Us explicàvem en aquell apunt que havíem rebut més de 30 noms. Més d'un centenar de persones van respondre l'enquesta en la que preguntàvem quin d'aquests creien que era el millor. I després hem fet una segona ronda més qualitativa, amb argumentacions, en la que hi ha participat una trentena de persones de Sant Cugat d'àmbits ben diferents. La meitat d'aquestes persones participen habitualment de moviments socials, polítics, veïnals, cooperatius, etc. Una tercera part pertanyen al món de la comunicació, 3 provenen del món de l'empresa i 3 de la creació audiovisual, per anomenar només alguns exemples. En aquesta consulta a més vam posar a consideració quin domini havien d'usar (.cat o .coop) i la validació del nostre sistema de finançament.

Tenim la certesa que ho estem fent bé, potser anem més a poc a poc del que volíem però perquè ens estem recolzant en molta gent. És el que té fer les coses de forma participada i escoltar les opinions, que alenteix les decisions però alhora les converteix en més fermes i col·lectives. Ara esperem que s'apunti força gent al concurs per dissenyar la capçalera. Abans de final de gener hauria d'estar tancat el tema. I és que ens estem escrivint a sobre!!!

Qui és qui en això de la premsa digital (i 2)

Fa un mes i mig, motivat per la presentació del projecte que estem promovent un grup de gent per construir un nou mitjà de comunicació local a Sant Cugat, vaig escriure aquest article sobre el paper de la premsa en l'actualitat i el que se n'espera d'ella en el futur i quins eren en aquells moments els mitjans digitals amb més audiència a Catalunya. Em referia en aquells moments tant als digitals catalans d'informació generalista com de temàtica específica com, també, aquells que es circumscriuen a un àmbit geogràfic específic, mitjans locals o comarcals.

Avui, tancat el 2014, és un bon moment per fer balanç d'on estan els principals mitjans digitals en català, en les seves diferents vessants. També faig una immersió en el món de la comunicació espanyola donat que és un referent per molts de nosaltres. La referència en ambdós casos són les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) que publica les dades de forma mensual.

www.estanis.cat

Els mitjans en català

El primer dels mitjans digitals és Nació Digital.cat, el diari dirigit pel Salvador Cot, amb moltes capçaleres locals - com La Torre del Palau, Manresainfo, Nació Granollers, Osona.com, Aguaita, entre d'altres - o La Flama, Vadevi o Ecodiari, com a diaris sectorials, ha tingut un creixement de més d'un 80% d'audiència en el darrer any passant d'1,3 milions de visitants únics al gener a una mica més de 2 el desembre, després d'haver superat els 2,4 milions de visitants únics el mes de novembre. Una de les dades que crida més l'atenció d'aquest mitjà és el temps d'estada de les visites: entre 8 i 10 minuts per visita, una dada molt bona.

El segon mitjà és el Diari Ara, en competència brutal amb l'anterior. Aquest però amb el reforç de la seva edició en paper i, això sí, amb un disseny més modern i l'accés a molts continguts restringit a subscriptors, la qual cosa condiciona de forma important les visites. El seu creixement el 2014 ha estat d'un 29%, passant dels 1,7 milions de visitants únics a principis d'any als més de 1,9 del desembre, tot i que durant els mesos de setembre, octubre i novembre han estat al voltant dels 2,3 milions. En aquest cas destaca el número de visites ja que els de l'Ara reben més d'1 milió més de visites que els de Naciódigital - el que vol dir que la gent repeteix des del mateix ordinador -.

Hi ha un segon grup de diaris digitals, el segon i el tercer, que estan lluny dels líders malgrat algun mes el primer ha estat a punt d'enxampar-los. Aquests diaris són Vilaweb i El Punt Avui. El primer d'ells és una referència en l'àmbit digital perquè ha estat pioner en la introducció de noves tècniques i continguts. La seva trajectòria però ha estat un pèl irregular i ara s'està estabilitzant, passant de ser "un diari de diaris" a un "diari nacional". Durant el darrer any ha crescut un 33%, de 900 mil visites úniques a 1,2 milions. El mes de novembre però va arribar a 1,8 milions. Un tret important és també la durada de les entrades, per sobre dels 12 minuts - en els primers mesos de l'any per sobre dels 20!-. Pel que fa al segon, reforçat també per l'edició impresa, el seu comportament ha estat d'un creixement del 36% que li ha fet passar d'una audiència de 691 mil visitants únics al gener a 937 mil al desembre. Durant els tres mesos anteriors va passar del milió de visites úniques però per poc. A diferència de l'anterior, les visites, les planes vistes i el temps d'estada és aproximadament la meitat.

noalamatgirona.wordpress.com

Amb dades ja molt similars tenim una sèrie de diaris d'abast nacional que es mouen al voltant del mig milió de visites úniques: El Periódico, Directe i El Singular. Pel que fa a les publicacions digitals especialistes, les que tenen més audiència són Time Out, socpetit.cat, cuina.cat i descobrir.cat (les dues darreres del Punt Avui). La primera amb més de 300 mil visites úniques, la segona amb visites úniques al voltant de les 150 mil i les dues darreres al voltant de les 100 mil.

Els mitjans locals

Quan arribem als mitjans locals ens trobem amb un fet transcendent per qui som de Sant Cugat i és que els dos mitjans digitals de la ciutat són els primers en el rànquing si ens referim als mitjans estrictament locals. Davant trobem capçaleres amb noms de ciutat - Diaridegirona.cat, aragirona.cat, NacióGranollers.cat - que donen informació d'un àmbit que va molt més enllà de la ciutat perquè aquesta és capital de comarca. O bé ens trobem amb Barcelona TV que és una canal de TV i, per tant, no és comparable - i la ciutat tampoc, tot sigui dit -.

Així doncs el TOT Sant Cugat i cugat.cat són els mitjans de comunicació amb més audiència de Catalunya amb informació local, la qual cosa és significativa. Vol dir que fan una tasca necessària i que la gent a la nostra ciutat té interès en saber què passa al seu voltant. Però, quines són les dades?. En el darrer any el TOT ha tingut una evolució del 50%, passant de les 36.857 visites úniques el mes de gener a les 55.579 del mes de desembre, un rècord històric per la publicació del Carrer Sant Antoni. Pel que fa a cugat.cat, l'evolució ha estat més modesta, un 13%, passant dels 46 mil inicials als més de 52 mil de final d'any. És una bona dada i més tenint en compte el important descens de l'agost i, sobretot, el d'octubre (-5%) i novembre (-15%). Ara bé, tal i com explicava en l'article anterior, cal analitzar les dades d'ambdós mitjans per la caracterització de cadascun.

El primer a més de donar informació dóna molts serveis comercials i, per tant, no tota l'audiència cerca notícies o opinió, a diferència del que passa amb cugat.cat, el mitjà públic que, bàsicament, el que ofereix és informació i opinió. Aquest fet es reforça amb les dades de les "planes" visitades i, sobretot, els temps d'estada en cadascun dels dos mitjans. Si el TOT ha rebut al llarg de l'any 574.010 visites úniques per 504.299 de cugat.cat, les planes de cugat.cat han rebut 2.155.378 visites per 2.052.537 les del TOT, un 5% més. El temps d'estada a la plana de cugat.cat supera gairebé sempre els 2' i al TOT només va passar en el primer trimestre.

La premsa espanyola

Quins són els líders a Espanya? Si atenem als diaris generalistes de notícies i, per ordre de més a menys, els líders són 20minutos.es, amb 27,6M visitants únics/mes el desembre i una progressió del 18% durant l'any, Público.es, amb 7 milions i una progressió del 29.5%, havent arribat a superar els 8,5 milions, eldiario.es, amb 5,4 milions i una progressió del 50%, La Razón, amb 3,1 milions de visites úniques i un 3% de progressió respecte el gener però que els mesos d'octubre i novembre va arribar als 3,8 i 3,6 milions de lectors únics i, finalment, infolibre, que ja estaria per sota de capçaleres catalanes, amb 1,4 milions de visites úniques el desembre i una progressió del 119%. Pel mig quedarien moltes capçaleres temàtiques com Milanuncios.com, Hola.com, Segundamano.com, Eleconomista.es, Guiainfantil.com, Europapress o Infojobs. No cal dir que entre els 5 diaris digitals amb més audiència de l'estat, 3 són de caire progressista. El que és una molt bona notícia.

Un "comissari polític" al capdavant de cugat.cat

Es diu Xavier Fornells i a partir del passat 1 de gener "mana" una mica més encara. Així és. La ciutat líder en premis a la transparència i el bon govern ha posat al capdavant del primer consell d'administració de la nova Entitat Pública Empresarial (EPEL) cugat.cat al director d'àrea de serveis a les persones de l'Ajuntament. Com podeu veure, un càrrec de confiança polític "molt independent".

Però expliquem d'on ve tot plegat perquè s'entengui una mica donat que fins ara els moviments que s'han fet han estat molt "sigil·losos" i discrets. Fins ara el nostre mitjà de comunicació públic era un Organisme Autònom Municipal, figura jurídica que no s'adia a la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya - com passa amb la majoria de mitjans públics locals del país -. Aquest ens estava conformat per una Junta de Govern, on només hi havia representació de l'equip de govern, que feia i desfeia sense donar massa explicacions, i d'un consell general que es reunia un cop a l'any - o dos - i que, com us podeu imaginar, tenia un paper de mer testimoni, sense cap tipus de força - determinat també per la correlació de força al ple, és clar -.

D'esquerra a dreta, Fornells, Colomina, Pérez Tornero, Toro i Silva Alcalde. Font: Cugat.cat

Amb la nova formulació, el nou organigrama passa a tenir un consell assessor on estan representats diferents àmbits de la ciutat - des dels comerços, fins els veïns, passant per les entitats esportives a les culturals i els grups amb representació al ple - al capdavant del qual s'ha escollit la presidenta de Sant Cugat Comerç (sic). L'altra pota de l'organigrama és el consell d'administració, que és realment l'òrgan de govern de cugat.cat, la plataforma multimèdia pública, i que, entre les seves funcions tindrà proposar el o la directora, el contracte - programa amb l'ajuntament i el pressupost del mitjà, entre d'altres. Aquest consell tindrà un mandat de 5 anys i els seus membres no reben emoluments per la seva participació.

Desconec més detalls del seu funcionament perquè no he estat capaç de trobar ni els estatuts ni el reglament aprovat, ni a la plana de cugat.cat ni a la de l'ajuntament - fa molt de la ciutat transparent això -. Com tampoc coneixem com van anar les negociacions dels grups municipals per arribar a l'acord perquè en el ple on es va aprovar la seva composició només va intervenir el regidor no adscrit, l'ex-popular Bruno de Salvador, que va posar en valor el currículum de tots ells i elles. No seré jo qui posi en qüestió la trajectòria de cap d'ells, ans al contrari! El tenen molt important en l'àmbit de la comunicació. El que sí que poso en qüestió i no puc entendre de cap manera és que al capdavant s'hagi posat a un directiu de confiança del govern, fet que semblaria incompatible amb la independència que se li hauria de suposar. També passaria amb una altra de les proposades, l'Anna Toro, treballadora del gabinet de premsa de l'ajuntament. No hi ha més veïns i veïnes a la nostra ciutat, de l'àmbit de la comunicació que, com la Carme Colomina, el José Manuel Pérez Tornero i el Josep-Manuel Silva Alcalde, que són els altres tres membres escollits, podrien haver acceptat aquest encàrrec?.